Avui comença la tardor i aquest cap de setmana qualsevol diari que es tingui en prou consideració (hi ha una mà d'egos inflats de por) treurà una mena de guia de bolets. I jo em pregunto: cal treure-la cada any? Qualsevol diria que surten espècies noves cada temporada i no. Aquest any els bolets dolents seran els mateixos que ho eren l'any passat. I els bons... seran corcats, si és que se'n fan.
El que tampoc ens cal és el programa 'Caçadors de bolets' de TV3. Al principi feia mitja gràcia, sobretot perquè mai especificaven on es trobaven els bolets. Però aquest any ja els veig marcant el lloc exacte d'un rovelló amb el Forsquare.
Confesso que me'l mirava per poder escoltar als 3 avis que seien al banc. La iaia (epd) em tenia el cor robat.
No dic que només uns quants tinguem dret a anar a caçar bolets (alguna estona parlaré d'això de caçar que ens han robat els xaves). Però el cas és que amb aquest programa es dóna la sensació de que anar a bosc és anar a donar un tomb per la rambla i no.
Als que ens hi movem amb certa assiduïtat i normalitat trobar-nos certes coses ens omple d'indignació.
Burilles, papers, crits...
El bosc no és casa nostra. És casa d'ells, dels animals que hi han viscut sempre i dels que hem foragitat. Nosaltres hi hem d'anar amb la mateixa educació i respecte que entrem en una catedral. Clar que allà també t'hi trobes de tot...
Els humans potser som capaços de raonar, però això no és cap indicatiu d'intel·ligència.
Els animals, els arbres, les flors, les pedres... tot hi era abans que nosaltres. Només sabent això ja n'hi hauria d'haver prou per respectar fins i tot una aranya minúscula.
I ja aprofito l'avinentesa per deixar un missatge als boletaries aixafaboscos i/o fumadors:
-Espero que cada vegada que llenceu una burilla al sotabosc, per ben apagada que estigui, un paper o plàstic us revincleu els dos turmells. (Hi ha qui em diu que sóc massa bona i qui diu que hauria de desitjar un càstig pitjor, com ara que els caigués una branca seca a sobre i els esberlés el cap).
-Aquest any els bolets es van fer a principis d'estiu. Ah... 'se siente'! Val més que aneu a comprar-los al super. Els que vénen d'Ucraïna són molt bons. I si en porten de japonesos ja veureu quina festassa.
-No cal que vingueu per aquests verals: hi ha voltors. I de tothom és sabut que si són capaços de matar un xai per menjar bé poden matar un porc.
-Si aneu a bosc no cal que crideu, heu de saber que als seus habitants el que surti de la vostra boca els importa menys que la merda.
I com diu el meu germà: Xispun.
Nota aclaridora:
Només faig referència als xaves en el tema de 'caçar bolets'. D'impresentables que no respecten el bosc també n'hi ha al meu poble, de fet n'hi ha a tot arreu no és una cosa intrínseca de la gent de ciutat, no no; com també hi ha a tot arreu persones que l'estimen i el respecten.
Me'n vaig anar a dormir cap a mitjanit, després d'haver anat a buscar en Pèsol que prenia la fresca dalt el terrat. La recompensa va ser poder veure un cel meravellosament estrellat. Mentre esperava que el gat vingués, cosa que no va fer, em vaig entretenir buscant l'estrella Polar.
Quan no s'està acostumada a que et tirin floretes, quan algú et diu una cosa maca no te la creus. I la gent es pensa que és falsa modèstia, però no. No sóc lletja però tampoc sóc guapa. No sóc una paia espaterrant però tampoc estic tan malament. Sóc normal i em sobren uns quilets, cosa que hi ha qui té molta feina a recordar-me amb certa regularitat. Tampoc em preocupa molt, el just i necessari com per no haver de canviar la roba de l'armari perquè no em serveix. Cosa que ja està passant, per cert. (Estic rient perquè m'he adonat de que m'hauria de preocupar i no sé si ho faig...). 
Dimarts va ploure, però no pas de qualsevol manera, no. Va ser un ploure contundent, llarg i abassegador. 
Encara sóc a la Garrotxa, esgarrapant tant temps de poble com puc. La nit serà fresca i curta i en passaré una bona part acompanyada, doncs en Pèsol em deixarà dormir al seu llit, que abans era el meu.
