Me'n vaig anar a dormir cap a mitjanit, després d'haver anat a buscar en Pèsol que prenia la fresca dalt el terrat. La recompensa va ser poder veure un cel meravellosament estrellat. Mentre esperava que el gat vingués, cosa que no va fer, em vaig entretenir buscant l'estrella Polar.Quan sortia de casa unes sis hores després em saludava un fil de lluna. I com que el cel encara era més negre que blau vaig tornar a encantar-me amb les estrelles, la Lluna i Venus. I tot d'una, amb un silenci absolut, va caure una estrella.
I jo que no puc evitar tornar a Dylan... " ... Seen a shooting star tonight and I thought of you..."
:O)*
ResponElimina(ara podríem dir allò dels avantatges de matinar...)
petonet dolç i llunàtic, nina :o)*
M´alegra llegir, veure i escoltar tot això. Sembla perfecte. Segur que ho va ser. Una foto molt maca.
ResponEliminaI una abraçada,
Sona molt bé aquest cel. No vas agafar l'estrella?? ;-)
ResponEliminaEncantador...
ResponEliminaquina foto més xula! Un fil de lluna nítid, brillant... quina cosa tan maca! I quanta foscor... jo de vegades intueixo els estels, però si no fan un tall de llum ja puc oblidar-me del cel estrellat :) sort que hi ets tu per regalar-nos fotos com aquestes!
ResponEliminaUna lluna gairebé eclipsada, la vas atrapar bé, devia ser bona hora per fer-ho, però sens dubte, no per llevar-se!
ResponEliminaAi Barbollaire... també podríem dir allò de 'no por mucho madrugar amanece más temprano' ;-P
ResponEliminaUn altre per tu, maco.
Moltes gràcies Estranger, m'alegra que t'alegri.
Oh... van ser dos moments preciosos i perfectes sí.
Una altra per tu, tomacaire! ;*)
Ui no Susanna... les estrelles s'han de deixar fer ;)
Gràcies A.L.!!! una abraçada!
És que encara era de nit Laia! hehehehe
Moltes gràcies preciosa!
M'agradaria fer una foto del 'meu' cel estrellat... potser un dia d'aquests m'hi poso.
:**
XeXu no ho diguis a ningú però a la tarda vaig fotre un llamp de becaina!!!!
Era una hora magnífica, t'ho dic jo, fes-me cas.
Jo no he sabut veure mai aquestes figures que diuen que formen les estrelles. Potser hi he de posar més imaginació...
ResponEliminaAdéu!
Ahir o abans d'ahir... sí, crec que abans d'ahir, hi havia núvols però es veien estrelletes entremig... però la llum que pujava de la ciutat no les deixava lluir amb força...
ResponEliminaJo, com l'ALBERT, tampoc he pogut veure mai res més que puntets de llum... m'agraden moltíssim, però penso que a la muntanya es deuen veure tan bé!!
Jo sóc capaç de reconéixer alguna cosntel·lació Albert, ara, les figures que representen ja se m'escapen de tota raó.
ResponEliminaSalut!
Saps Assumpta? al poble han canviat les llums del carrer, ara fan molta menys llum i diu que són més ecològiques. La gent es queixa dient que els carrers queden massa foscos i jo em pregunto qui els necessita tan il·luminats si de nits només ronden els gats? Tenim massa contaminació lumínica, deu ser que ens fa por la foscor.
A muntanya es veuen estrelles que no t'havies pensat mai que hi podien ser. Moltes.
Amb el tema de la il·luminació als carrers és difícil fer content tothom: a Barcelona a vegades havia passat per algun carrer que, a l'hivern a les set de la tarda, estava fosc que feia por... llavors et preguntes on carai són els fanals... i és que, segons on, n'hi ha pocs i mal posats.
ResponEliminaAra bé, a mi el que em posa negre és passar per carrers on els fanals enfoquen cap amunt!... o en direcció a on passen els cotxes!!... Si us plau!! que els cotxes ja en porten de llums i les persones no!!... Hi ha d'haver una BONA il·luminació, crec que, per raons de seguretat els carrers no poden quedar en penombra; ara bé, els llums han d'estar enfocats cap avall i cap a la vorera... però noia, deu ser que els que dissenyen aquestes coses no van mai a peu.
Si ho fessin bé, no es "perdria" tanta llum cap amunt i podríem veure millor les estrelles :-))