Fa dos dissabtes, amb el cap mig cot i amb una carona tímida com poques vegades li he vist, em va dir 'Neus... és que... jo t'estimo molt'.
Sí, em vaig fondre.
Des que van avisar de que arribava la Siberiana a mi m'ha arribat la Migranyosa. Hi ha dies que els porto prou bé, n'hi ha d'altres que no els hi porto ben gota. I tinc sort, ho sé. Podria ser molt pitjor.
A vegades em pregunto quan em sortirà una cua de gata, em creixeran els bigotis i tindré ungles retràctils.
A vegades em pregunto com seria la vida si fos com la Catwoman.
A vegades la migranya em fa desvariejar una mica.
Ahir, a can Remena, una dona molt guapa se'm va posar a davant i em va saludar alegrament. La S em va preguntar si sabia qui era i no. Tot seguit me la va presentar, era ella. I em vaig trobar sentint una barreja d'alegria i vergonya. Un plaer Joana. Em va saber greu no poder estar ben bé per tu, però ai l'Arnau... quan es tracta d'ell sóc tan dèbil!
Quan el meu nebot em mossegava la barbeta i el nas i no tenia dents feia molta gràcia. Ara fa gràcia i mal, doncs les dues dentetes de baix es fan notar. I com!
I quan en Dani em mira i somriu encara em fonc més.
Per cert... quan pensa tornar a ploure?
Un plaer Neus!!! Un altre dia si l'Arnau dorm la farem petar.
ResponEliminaAvui ha plogut a Girona però el dia al poble s'ha aixecat molt rònec, però molt...sort del Barça!
Wapíssima tu!
L'Arnau entra en aquella fase dels 3 als 5 anys que tot el que diuen o fan et fa caure la bava. Així que si ara ja fa temps que baveges, prepara't.
ResponEliminaVas conèixer la Joana? Caram, quina trobada. Sempre em sorprèn quan dos blogaires de tanta entitat es troben, és com una conjunció de planetes. Sí, ja sé que em diràs que tu no tens tanta entitat, el que tu diguis.
Trobo que l'Arnau endolceix, i molt, l'espera de la pluja.
ResponEliminaBona setmana!
aquestes trobades sempre deixen un bon gust de boca......Amb permis de l'Arnau es clar
ResponEliminaOh que bé! Vas conèixer la Joana :-)
ResponEliminaJo us vull veure a tots... fa temps que no muntem res :-)
I tant que sí Joana :)
ResponEliminaDona, jugava Don Andrés i quan ell juga el Barça rutlla hehehe
Un petonàs!
Ai XeXu l'Arnau em va robar el cor el primer dia que el vaig veure i sempre ha sigut molt espavilat i xerrameca. Si no m'he deshidratat en aquests 3 anys entre ell i la Jana i els últims 9 mesos amb en Dani, diria que tinc la prova superada.
Doncs sí noi, som del mateix poble, ens estem a la mateixa ciutat i ens hem hagut de trobar de casualitat.
Rè, rè, jo no tinc res d'entitat.
L'Arnau ho endolceix tot El i de mi en fa el que vol. Si és que... com ens deixem enredar!
Igualment maco!
Tens tota la raó Joan :)
Ens vam trobar DoMM i de casualitat i perquè l'Arnau em tenia de fàbrica de dracs de plastilina hehehe
Uf... a mi cada vegada em costa més això de desvirtualitzar i més si es tracta de fer-ho en massa... sóc tímida.