Per sort alguns arbres tenen memòria i fan cas omís d'aquesta bonança de temps.
divendres, 14 d’octubre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Ja tens raó...
ResponEliminaEls meus pobres turmells no tenen memòria i s'inflen igual que a l'estiu... Que se n'ha fet de la meva estimada tardor?
ResponEliminaHaurem d'aprendre nosaltres a fer cas omís del temps, també. Serà l'única manera de passar aquest octubre que no és ni tardor ni res.
ResponEliminaSort que en veure els carrers plens de fulles seques em recorda que realment som a la tardor.
ResponEliminaÉs veure les fulles a terra i pensar 'ostres! és veritat que ja tenim mig octubra passat!!' ... ai senyor...
ResponEliminaPerò avui la Garrotxa s'ha despertat emboirada i grisa... no serà res més que una trista esperança de pluja, però millor això que un altre dia de sol 'esplèndid'.
mareta meva... ara veig que vai escriure octubrA! ai senyor...
ResponEliminaOctubrA? hehehe després diran dels de Barcelona! :-P
ResponElimina