Mica en mica el paisatge va canviant. N'hi ha però que ja fa una setmana que llueixen colors de gala.
Avui canviem de ritme i ens movem al de la Jaymay. Toca relaxar-se, no hi ha cap excés d'energia negativa que s'hagi de canalitzar.
A la falda el gat comparteix espai amb el portàtil. Som equilibristes i una mica estranys, però estem bé, sinó ens posaríem d'una altra manera. Podríem seure a la cadira, amb el portàtil sobre la taula i ell a la falda, però som al llit.
Avui he menjat un quart de panellet. No recordava que no m'agraden.
Potser demà menjaré una castanya. Tampoc m'agraden.
M'agrada passejar i veure com ha canviat tot en una setmana. Poder mirar cada tardor com si fos la primera.
I sentir els ocells refilar i només tenir temps de veure els pit-roigs, descarats com ells sols.
I sona Gray or blue.
Avui caminava per la mateixa vorera de cada dia, de la feina al tren, tot llegint, i m'he adonat de la quantitat de fulles que tenia sota els peus. De vegades ho oblidem, però la tardor ja és aquí, i tant. I tornen les pluges, diuen. Així que calça't. Calça't per sortir a rebre-les, vull dir.
ResponEliminaAixò ja ens ho hem dit més d'un any. Tu dius que no t'agraden les castanyes, i jo no et dic la quantitat que me n'he fotut, perquè no es pot quantificar en número, sinó per pes. El món està mal repartit.
Que maca es posa la vitis a la tardor... M'agrada la teva idea de mirar la tardor com si fos la primera, tan de bó això ho poguessim fer amb tot el que mirem! Sense prejudis, amb inocència, amb il·lusió (que aquesta última paraula està molt de moda ara)!!
ResponEliminaGenials fotografies elur!
Jo he sigut conscient de la tardor avui, al trobar-me tot de fulles seques i pluja.
ResponEliminaÉs una tardor de merda XeXu ja t'ho dic ara. 20º durant tot avui, un 3 de novembre. Inadmissible!
ResponEliminaI plou, però no n'hi ha prou, no senyor. Ja no.
Em volia comprar unes botes d'aigua, però se'm va trencar el paraigua gros i ara he de triar entre una cosa o l'altra o res. I dira que serà res.
Encara no he tastat cap castanya, potser aquest any sóc conseqüent i no en menjo ni una.
Què és la vitis Alba?
Jo quan arribo al poble sempre me'l miro com si fes anys que no l'he vist. M'agrada enamorar-me'n cada vegada del paisatge. Sempre hi trobo alguna cosa diferent, tot i saber-me'l de memòria, però cada vegada em fixo en un detall diferent.
Gràcies.
A mi que faci aquesta caloreta m'ho desmuntat tot Alyebard i ja no sé on navego.