Mentre era al bus passejant els ulls pel paisatge i escoltant música he pensat un post. O una part d'un o una idea o... I no he anotat res, tenia feina a seguir el ritme d'un vals d'Strauss. Té un no sé què encantador pujar a la Garrotxa a ritme de vals.
"Wine, woman and song"
Ara l'he tornat a posar, aviam si així agafo el fil que he perdut aquesta tarda. Ho faig sense cap esperança doncs he tingut temps d'omplir les darreres tres hores de somriures, complicitats i amor.
Tenia alguna cosa a veure amb plomes i volar. O potser això ho vaig pensar ahir? Avui ja no sóc la mateixa d'ahir i ja veig les coses d'una altra manera, amb menys optimisme... o potser hauria de dir amb més realisme. Somiar desperta amb un peu tocant sempre a terra és el que té.
I com que sóc incapaç d'atrapar el pensament perdut agafo altres fils, enfilo una altra agulla i faig punt de creu. Parlo metafòricament. Aquesta vegada sí.
I si em fes unes ales de ganxet?
Algú s'anima a ballar?
A la foto: una ploma de voltor comú.
ResponEliminaSobretot, tu no deixis de pensar com fabricar-te unes ales. Aquest és un bon objectiu, perquè un dia aconseguiràs volar, n'estic segur. Mentre pensis com fer-te les ales, sempre quedarà esperança.
ResponEliminaBona idea, unes ales de ganxet!
ResponEliminaEt llegeixo aquest post mentre escolto el Cant de la Senyera del post enterior. A mi també m'encongeix el cor. (Però els Segadors m'emocionen)
ResponEliminaNo sé si entenc gaire el que expliques, però diré una cosa: si tens ocasió de gaudir de somriures, complicitats i amor, no tens cap excusa per no voler emprendre el vol. Fes-te unes ales com vulguis, però no perdis l'ocasió de volar. No sempre la tenim. O potser no sempre tenim unes mans disposades a agafar-nos si entre vol i vol perdem l'equilibri i caiem. Aprofita-ho!!
XeXu... i si resulta que no estic feta per volar?
ResponEliminaSempre hi ha esperança, sempre, encara que a vegades sembli que no.
Seran plenes de forat Alyebard... per partir-se de riure o el cap, és clar ;)
D'excuses sempre se'n poden trobar Yáiza, són com l'esperança.
Au va, ballem una mica. Vigila que trepitjo...
ResponEliminaai gràcies Estranger, m'agrada ballar i et concedeixo 4 trepitjades... o més ;-)
ResponEliminaAmb ales de paraules, que en fa de temps que deus estar volant.
ResponEliminaEi, i la música també hi ajuda...
ai Càndid... cada vegada menys, els vols no eren cap delícia i els aterratges, la majoria de vegades, forçats, però moltes moltes gràcies per les teves paraules.
ResponEliminaUna abraçada!!
:-)
ResponElimina