A vegades només cal tallar-se els cabells per tenir la sensació d'haver-se retrobat una mateixa. Encara que només sigui una il·lusió. Encara que només sigui per aquietar les aigües massa mogudes. Encara que només sigui que sembla que ara quan t'emmiralles et veus.
Tan se val saber que encara estàs completament perduda. La il·lusió també ajuda a avançar.
et recordo una altre foto molt semblant...
ResponEliminaés important que et vegis, doncs.
no tothom ho sabem fer sempre, i molts cops sols veiem allò que creiem que hauríem de veure, o que els altres voldrien veure.
i no ens sabem mirar, no ens sabem veure, i no ens trobem.
Per cert m'agrada molt aquesta cella aixecada "a lo Spock". De fet tota la mirada té un deix d'escepticisme important, però ... (si ara digués el que penso/sento, en veure't, em contestaries que sempre et miro amb massa bons ulls... ens ho estalviem, d'acord? ;¬P)
un petó ben dolç, gens irònic ni escèptic...
:o)**
(PS. paraula de pas mialux... mmm! posada pen en Pèsol...?)
Oh! Ets tu? Molt de gust, doncs, que no t'havia vist mai abans! Però tot i així em deixes dir-te que el cabell curt trobo que t'escau?
ResponEliminaEntenc què vols dir. Crec, vaja. Tallar-te els cabells és un gest d'atreviment, d'acció, d'agafar les regnes de la situació i dir que aquí manes tu. De vegades, un bona bona tallada de cabells és una bona manera de dir punt i a part. De passar pàgina.
Espero que sigui per tu el principi dels canvis, de trobar-te a tu mateixa, d'avançar...
Com que veig que ha estat més una necessitat que un simple canvi de d'aspecte, no diré res. Tornem als origens, almenys als origens de la nostra convivència blogaire, en aquells temps en que sempre t'insistia que sí, que et deixessis créixer els cabells. Realment, no sé si aquests canvis poden estar lligats a moments vitals, però com dius tu, un petit pas sí que ens pot modificar la perspectiva. Si són moments amargs, cal fer el que sigui. Aquesta és la teva solució, o el teu inici. Reconèixer-te no només és una qüestió d'aparença, espero que et reconeguis en tantes altres coses. Et desitjo la millor de les recuperacions. Ni que sigui perquè així sé que et tornaràs a deixar créixer els cabells...
ResponEliminaBé, si senties que te'ls havies de tallar, perquè no?
ResponEliminaEls canvis d'aspecte sovint són una resposta externa de moviments i convulsions internes.
ResponEliminaSi era el que senties i necessitaves molt ben fet! A més, crec que ja t'ho havia comentat però darrerament hi ha hagut tallades de cabells al meu voltant que m'han fet valorar molt més els cabellets curts!
Guapa!
Ole, ole... tallant de soca-rel!!
ResponEliminaAi estimat M.À. aquesta cella s'aixeca massa sovint últimament...
ResponEliminaSempre m'has mirat amb bons ulls i sempre m'has tingut una paciència infinita. No saps pas com t'ho agraeixo, sobretot perquè sé que no m'ho mereixo.
Una abraçada immensa, ben forta i sincera.
:*)
Sóc jo Yáiza just ahir a la tarda després de recollir els cabells de terra ;-)
Gràcies, jo també ho penso.
A vegades és una manera d'intentar recuperar alguna cosa o de vés a saber què. El cas és que m'agrado més ara que no pas fa dos dies.
Gràcies de nou.
Ostres XeXu... ja havia perdut tota la paciència dedicada als cabells feia mesos! Me'ls vaig deixar créixer tant perquè una amiga agosarada em va dir que no n'era capaç i vaig voler-li demostrar que no em coneixia prou. Després ho vaig fer perquè m'agradava fer-me trenes... i ara ja no hi són perquè n'estava tipa i quan em veia reflexada havia de fer un esforç per situar-me... després de més de tres anys de dur-los llargs encara no m'hi acabava de trobar!
No sé, per mi que són llegendes urbanes tot això. Les coses no canvien només pel fet de canviar de pentinat. Jo continuo siguent la mateixa que abans d'ahir, clar que ara no tinc cabells que em facin nosa.
Moltes gràcies rei.
Aprofito per dir-te que t'enyoro.
Això mateix penso jo Alyebard! ;)))
Una guerra interna contínua El! i externa també i un batibull d'anar-hi anant. Em sembla que es podria resumir com un Dragon Khan passat de voltes.
És tot genètica, però gràcies igualment! ;))
I perquè la idea de rapar-me se me'n va anar del cap fa anys Alegria... és el que té ser concient de no tenir un cap com el de la Sinéad O'Connor XD
Molt bona tallada, i molt bona cançó! M'agraden els cabells curts... a mi també em toca passar la tisora...
ResponEliminaJa tens a punt la bufanda i el gorro? Perquè mira que si es decideix a fer fred de veritat...
Bona retallada!(aixhhh... aquesta paraula...) però encara no arribes al meu nivell hehehehe També és veritat que et queda millor que a mi ;)
ResponEliminaEls canvis sempre fan una mica de por, però sempre duen dins seu una oportunitat...
Petonots, maca!
Amunt, Elur!
ResponEliminaLa meva cunyada en sap un món M! :))
ResponEliminaI tant que sí!i no saps quines ganes tinc defred ;)
No et pensis Buk, també s'hi escau: estalviaré aigua i xampú! hehe
Aviam si les coses van millorant, encara que sigui poc a poc.
Més per tu, maco!
Gràcies pels ànims DooM!! Una abraçada!
Elur, després d'uns dies d'absència i que no sé ni per on paro, resulta que voltant per aquí et trobo amb els cabells curtets, curtets.... I ben guapa que estàs, noia! A mi m'agrada com et queda :)
ResponEliminaSubscric el que deies més amunt a en Xexu, més que res perquè jo ho he fet, he tingut la santa innocència algun cop de pensar que un cop de tisores em solucionarien la vida, o més ben dit, que em millorarien la vista i em veuria millor, diferent, renovada... Res, menys aigua i xampú només.
De tota manera, espero que malgrat les intermitències pugui acabar veient i llegint la teva remuntada. Ara, ara que ve el fred, vinga...
Una abraçada bonkestica!
Hola Elur.
ResponEliminaSinó m´erro un dia d´aquests té que haver estat o serà el teu aniversari.
Que per molts anys et pogui créixer el cabell i tallar-te´l quan et vingui de gust. I moltes ganes i il.lusions noves.
I bones festes, per si de cas !
Moltes gràcies Laia preciosa, tu em dius guapa i una amiga em va dir que feia cara de psicòpata. Ja veus com funciona això dels gustos, hehehe.
ResponEliminaAnem fent, mica en mica... i ara ve l'hivern i espero que no faci tard.
Una altra per tu, maca!
Hola Estranger.
Doncs ben bé d'aquí un mes just ;-)
Ai, em sembla que serà més aviat anar-los tallant...
Moltes gràcies i en vida teva!
Ara que ho dius, jo també me'ls hauria de tallar... demà mateix em passo la màquina!
ResponEliminaAdéu!
Hosti, hosti, hosti!, aquestes coses no me les feu! Sóc dolentíssima per a acceptar els canvis físics i de tallats de cabells!!!! Ains...
ResponEliminaLa veritat és que trobo que no et queda gens malament, però em costa fer-me a la idea... :S
Espero que tinguis una bona col·lecció de barrets de llana, perquè amb aquest fred no és gaire bo portar el cap tan destapat, elur!!!
La foto és genial!
Oh... mira t'envejo Albert, jo no puc fer-ho.No tinc un cap gens agraciat per anar rapadeta.
ResponEliminaUna abraçada!
Ai Núr, em sap greu però no et podré demanar disculpes, m'agrada portar el cabell així i ho enyorava.
Calla, calla... tinc un gorro vingut del Nepal de llana de colors i folrat amb folre polar, valgui la redundància, que és una passada!! ;))
Gràcies.