Ha arribat l'hivern i jo he fet tard a l'hora de vestir el bloc.
Pensava tornar 'a lo grande' tot anunciant que m'havia tocat la loteria, però no ha pogut ser. I resulta que no tenim parents a Grañen. Mira que hi ha Coloms pel món i cap que visqui allà. C'est la vie.
De totes maneres ens va tocar la millor loteria un 22 de desembre de fa 37 anys: va néixer la Laura.
Desvariejo, ho sé, és culpa dels mocs. I de la tos. Francament m'estranya que encara em quedi el nas sencer.
I ara tinc uns dies per practicar el beatus ille al locus amoenus.
Mentrestant buscaré un vent llarg per deixar-me endur.
Llavors potser seré el viatger que reflecteix l'aigua del meravellós haiku de Santôka.
Que bé tornat-te a llegir, que ara feia molts dies. Potser no has fet una tornada tan espectacular com volies, però veure post al Nòmades és ja de per sí ben gran. Què fem, ens desitgem bones festes, o que es facin fotre?
ResponEliminaT'imagines obrir un post dient que t'ha tocat la loteria? Us hauria convidat a tots a un bon àpat com a mínim! XD
ResponEliminaHe estat força desconnectada, ho necessitava. Més o menys com tu.
No, no... jo avui penjaré una felicitació de Nadal ben xula!
Una abraçada i un petonàs, maco!