dimarts, 24 de gener del 2012

ponts ...

Cada dimarts a quarts de dues passo pel pont de Pedra. M'agrada encantar-me mirant l'Onyar i guaitant si hi ha alguna bèstia o altra. Fa temps que m'hi trobo un bernat pescaire prenent el sol. Dimarts passat un corb marí li feia companyia, amb les ales esteses, reclamant el sol i l'atenció mentre s'eixugava.
Avui hi tornaven a ser. Tots dos. Arrodits i discrets.

Força més tard m'ha abellit de travessar el pont de l'Eiffel. I després de molt de temps he trobat un haiku. Pobre, però mira... m'agrada.

Al pont de ferro
veig la cua roja
d'una cotxa.




L' Uccello Magico by Nino Rota feat. Carlo Savina on Grooveshark

Uccello al Piume Di Cristallo by Ennio Morricone on Grooveshark



a

6 ventades ...:

  1. Yáizadimarts, de gener 24, 2012 10:04:00 p. m.

    Dos retrats de dos instants... creuant dos ponts!

    I pensar que on visc jo tot els ocells que arribo a veure són coloms de ciutat..! Ecs!

    ResponElimina
  2. Sergidimarts, de gener 24, 2012 10:37:00 p. m.

    Veure ocells sempre t'ha afavorit, si fins i tot et porten haikus. Però el dimarts no era el dia dolent de la setmana?

    ResponElimina
  3. El porquetdimecres, de gener 25, 2012 7:34:00 a. m.

    Ser capaç de cercar i descobrir els detalls que humanitzen les ciutats no és fàcil ni està a l'abast de tothom. Així que enhorabona per aquest ull que tens que dissecciona i treu el millor de cada lloc (ull acompanyat d'una càmera, òbviament!)

    ResponElimina
  4. gripaublaudimecres, de gener 25, 2012 7:10:00 p. m.

    Creuar un pont a peu cada setmana, quin privilegi. Ah, i a veure si és el primer de molts haikus, jo els trobo a faltar.

    ResponElimina
  5. Estrangerdimecres, de gener 25, 2012 9:03:00 p. m.

    Quina sort de ponts ! Els meus a sota només hi ha pedres, tot i que també s´hi para algun ocell, potser alguna cotxa i tot, ara que l´he vist.

    Espero que segueixis trobant-ne, d´haikús. Potser són com els bolets, busca bé pels vols que encara n´aixecaràs algun més, segur.

    I ara a veure si el Pepe ens ve a veure, si té peb...

    ResponElimina
  6. neusdissabte, de gener 28, 2012 10:41:00 a. m.

    Segur que n'hi ha que no són colom Yáiza, segur! fixa-t'hi bé ;)


    Sempre és agradable veure la llibertat XeXu.
    I l'era de dolent aquest, molt. Però mira... hi ha detalls que ajuden a sobreviure els dies que llençaries claveguera avall.


    No l'humanitzen El, la naturalitzen.
    Moltes gràcies maco.


    A Girona GripauBlau en pots creuar 4 (si no m'erro) cada dia. A vegades vaig fent ziga-zagues només per creuar-ne dos o tres...
    Jo també, però quan el cap està massa ple costa contemplar i prou.


    Suposo que quedaria molt lleig que deixessin assecar l'Onyar a Girona Estranger, tot i que alguna vegada hagin estat a punt d'aconseguir-ho tancant l'aigua de la sèquia.
    Al pont de pedra hi he vist, al llarg d'aquests últims 4 anys, un blauet, una puput, polles d'aigua, fotjes vulgars, ànecs collverd els que vulguis, el bernat, el corb marí, pardals i cueretes i gavians... i segur que m'en deixo algun altre. I fa il·lusió veure'ls allà enmig de cases pintades, però prefereixo veure'ls al riu envoltat d'arbres i bardisses...
    Aviam si en vaig trobant... si he de fer com amb els bolets... no anirem gaire bé ;-)
    I sí, va venir el delinqüent i va jugar i ... uf, quina colla de 'gentussa' que estan fets!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)