Avui hi tornaven a ser. Tots dos. Arrodits i discrets.
Força més tard m'ha abellit de travessar el pont de l'Eiffel. I després de molt de temps he trobat un haiku. Pobre, però mira... m'agrada.
Al pont de ferro
veig la cua roja
d'una cotxa.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Dos retrats de dos instants... creuant dos ponts!
ResponEliminaI pensar que on visc jo tot els ocells que arribo a veure són coloms de ciutat..! Ecs!
Veure ocells sempre t'ha afavorit, si fins i tot et porten haikus. Però el dimarts no era el dia dolent de la setmana?
ResponEliminaSer capaç de cercar i descobrir els detalls que humanitzen les ciutats no és fàcil ni està a l'abast de tothom. Així que enhorabona per aquest ull que tens que dissecciona i treu el millor de cada lloc (ull acompanyat d'una càmera, òbviament!)
ResponEliminaCreuar un pont a peu cada setmana, quin privilegi. Ah, i a veure si és el primer de molts haikus, jo els trobo a faltar.
ResponEliminaQuina sort de ponts ! Els meus a sota només hi ha pedres, tot i que també s´hi para algun ocell, potser alguna cotxa i tot, ara que l´he vist.
ResponEliminaEspero que segueixis trobant-ne, d´haikús. Potser són com els bolets, busca bé pels vols que encara n´aixecaràs algun més, segur.
I ara a veure si el Pepe ens ve a veure, si té peb...
Segur que n'hi ha que no són colom Yáiza, segur! fixa-t'hi bé ;)
ResponEliminaSempre és agradable veure la llibertat XeXu.
I l'era de dolent aquest, molt. Però mira... hi ha detalls que ajuden a sobreviure els dies que llençaries claveguera avall.
No l'humanitzen El, la naturalitzen.
Moltes gràcies maco.
A Girona GripauBlau en pots creuar 4 (si no m'erro) cada dia. A vegades vaig fent ziga-zagues només per creuar-ne dos o tres...
Jo també, però quan el cap està massa ple costa contemplar i prou.
Suposo que quedaria molt lleig que deixessin assecar l'Onyar a Girona Estranger, tot i que alguna vegada hagin estat a punt d'aconseguir-ho tancant l'aigua de la sèquia.
Al pont de pedra hi he vist, al llarg d'aquests últims 4 anys, un blauet, una puput, polles d'aigua, fotjes vulgars, ànecs collverd els que vulguis, el bernat, el corb marí, pardals i cueretes i gavians... i segur que m'en deixo algun altre. I fa il·lusió veure'ls allà enmig de cases pintades, però prefereixo veure'ls al riu envoltat d'arbres i bardisses...
Aviam si en vaig trobant... si he de fer com amb els bolets... no anirem gaire bé ;-)
I sí, va venir el delinqüent i va jugar i ... uf, quina colla de 'gentussa' que estan fets!