Després d'esperar-la durant tant de temps, d'invocar-la, d'enyorar-la, cantar-la... quan ha arribat no l'he reconeguda per inesperada. Sentir un soroll i no creure't què pot ser doncs se suposa que no toca. Obrir la finestra per assegurar-te que no somnies i que la pluja t'entri a través de l'olfacte al mateix temps que per l'oïda i abans que per la vista. Deixar, malgrat la fresca, la finestra oberta i córrer per casa saltant i repetint 'plou! plou! plou!'
I tot plegat no ha durat ni cinc minuts. Una ruixadeta minsa i ràpida. Que dius tampoc cal tanta emoció per una ruixada. I jo dic que sí que cal, encara que només hagués durat un minut. Aigua. Pluja. Vida.
Però ai... hi ha tornat un xic més tard i ara... ara torno a sentir-la.
Plou. I amb ganes.
I si ja ha arribat la tardor?
Hi ha algú que hagi cantat mai tan bé la tardor com Nick Drake?
Què bé que plogui, si això et fa feliç...! És curiosa la teva vinculació amb el temps. A mi sí que hi ha dies que em posa de bon humor que faci sol, o m'agrada que plogui, però en general potser no hi paro tanta atenció...
ResponEliminaBon dia i una abraçada!
A mi m'ha despertat un ruixat curt però intens, no sé ben bé a quina hora...
ResponEliminaI és curiós perquè recordo haver somrigut abans de tornar a adormir-me amb una sensació de pau...
Ah!! respecte a cantar la tardor, jo diria que tu (sense música, eh?...)
;¬P
Petonet dolç, nina
:o)*******
Pels volts de quan escrivies aquest post, també plovia a Barcelona. Poc, i de manera lleu, però va ploure. Avui el dia s'ha llevat ennuvolat, veurem què. Tal com està ara m'agrada, la pluja te la pots quedar per tu.
ResponEliminaResponent a un comentari que em deixaves l'altre dia, passa per casa quan vulguis o quan et surti. Que mai no sigui una obligació, sobretot. A mi em tindràs igualment aquí donant la tabarra, així que...
Doncs jo no he vist ni una trista gota... ara, sembla però que el fred per fi aconsegueix fer-se un lloc entre les calorades que potser ja es van quedant enrere... potser...
ResponEliminaPetó!
Jo també invoco, reso, suplico per a que plogui una mica... però aquí no cau ni gota! :( Suposo que deu ser cosa de la geografia... però fa ràbia! Amb un ruixadet fort ja n'hi hauria prou, després podria tornar a sortir el Sol... o la boira si li va més bé! En fi.... Continuaré sense perdre l'esperança de que caiguin unes gotes!
ResponEliminaSalut i abraçada!
Doncs sí que l'ha deixat anar grossa avui a la matinada a GRO. No si al final m'acabarà agrandant la pluja :D
ResponEliminaCom és allò? Lo bueno si breve, dos veces bueno? Apa doncs, a gaudir-ho breument!
ResponEliminaSi que ha arribat, ja ho havia fet, però ara va fent camí. Per aqui no ha parat en tota la nit, m´ha despertat el seu embat i el del vent, una bona sensació. Però res d´obrir finestres, al llit ara s´hi està de conya.
ResponEliminaI el Drake ? Si, tens raó, clar que si.
Que boniques les paraules que escrius... m'ha agradat molt. Jo de pluja encara no n'he olorat ni vist ni gaudit... però tampoc et pensis que en tinc masses ganes, les ciutats quan plou són un caos. Quan m'agrada més que plogui és quan estic a caseta però no sempre passa així!
ResponEliminaDoncs enhorabona i a gaudir-la :-)
ResponEliminaEm fa feliç i va molt bé per la terra Yáiza :)
ResponEliminaJo cada dia miro el radar de meteo.cat per veure si hi ha núvols que s'acosten... una mania/obsessió com una altra. M'agrada mirar el cel, estigui serè o no.
Bona nit!
Una altra per tu.
Oh que la pluja et desperti a la nit és tot un privilegi Barbollaire! A vegades quan m'ha passat m'ha sabut greu tornar-me a dormir, però és una cançó de bressol massa eficaç ;)
Ai, jo desfino molt!!! XD
Un petonàs!
Demà diu que hi ha de tornar XeXu i mes per casa teva que no pas per ca meua. Si de cas envia-me-la en correu urgent!
Mai és una obligació, sempre un plaer, encara que no sàpiga què dir :P
Home és que quan no passes em preocupo, mira. (Sóc terriblement egoista, ho sé)
Aviam si tens sort en aquesta segona tanda El!
I sí... ja fa fred!! ole! ole!
Muàs!!!
Ai Alba jo voldria que plogués una setmana sencera, com a mínim!
Segur que plourà... tot acaba arribant :)
Una abraçada.
Oh! Tot es veu diferent mentre plou i sobretot després de fer-ho Alyebard, canvia la llum, els colors, les olors... és maca la pluja.
Home Jordi diria que amb la pluja no s'hi escau gaire, no pas si s'és com jo que sempre penso que plou poc :)
Em sembla que estava una mica amagada Estranger, això o ens n'ha tocat una de tímida. I ens quedarem sense bolets i sense castanyes. Que a mi les castanyes només m'agrada anar-les a buscar però vaja...
Quina olor que devia fer el bosc!
Ai calla, calla... cada matí tinc una guerra contra el sentit comú i la perdo cada dia. Com costa sortir del llit!
Moltes gràcies Persona :)
La ciutat rai, és la gent que hi viu que té por de l'aigua!
Moltes gràcies Assumpta, guapa!!