El vent udola
per teulats i finestres.
El gat s'amaga.
.
per teulats i finestres.
El gat s'amaga.
.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Quan el vent és molt fort, l'Assumpta també s'amaga...
ResponEliminaSegur que el gat s'ha amagat a sota d'algun cotxe... sempre ho fan!
ResponEliminaAdéu!
ains... Si el trobes fes-li moixaines perquè es tranquil·litzi, pobret!
ResponEliminaEl gat ja s'ho veu a venir...
ResponEliminaHi ha dies que jo també ho faria Assumpta ;*)
ResponEliminaUi no Albert... era dins l'armari, com avui quan ha tornat a bufar aquest vespre, qualsevol s'està per aquests defores podent estar-se dins l'armari ben acotxadet ;)
Salut!
rè Núr, ja vindrà a fer-me-les ell a mi quan li vagui ;)
És una estona llest, Xexu i tant!
i tots cremem!
ResponEliminaBen bonic i construït aquest Haikú. Jo també en tinc escrits en català i en castellà, i pròximament els publicaré al meu blog. Si voleu llegir-ne http://carminera.blogspot.com/
ResponEliminaFelicitats de nou per aquest!!!