Aquí dalt veig
tota la immensitat.
Passa un voltor.
.
tota la immensitat.
Passa un voltor.
.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Immensitat, silenci, calma... PAU.
ResponEliminai pedres...
ResponEliminaI els voltors no són de mal averany?
ResponEliminai també una mica de xivarri Assumpta, hi havia molta gent allà dalt! ;*)
ResponEliminajajajajaja també Deric, també!
I ara Xexu! no hi ha cap ocell de mal averany! quines coses de dir!
;)
fa temps que no en veig cap... hauré de fer una escapada.
ResponEliminasi vas prop de la Font del Miner segur que en veus algun Jordi ;)
ResponEliminaNo diguis!! jajaja jo que m'ho imaginava tan calmat :-))
ResponEliminaAssumpta, un diumenge? impossible!!
ResponElimina