
12 juliol 2009
Coll de la Marrana.
L'I i la M estan pujant el Gra de Fajol. Jo hi he renunciat, no hauria pas pogut seguir-los.
Fa quatre hores, més o menys, que hem sortit de l'aparcament de Vallter2000.
Coll de Mantet - Pic de la Dona (2.704m.) - Coll de la Geganta o Regalèsia - Pic de Bastiments (2.883m.) - Coll de la Marrana.
No tinc la seva forma ni tampoc el seu ritme. De fet van més a poc a poc perquè jo els pugui seguir.
Estic asseguda contra una pila de roques que formen una paret baixa curvada, mig arrecerada del vent, amb el jersei posat. El paisatge és espectacular. Com tot el que he vist avui.


Porto tres pedretes a la butxaca. Una del Pic de la Dona, una de Bastiments i una altra que he recollit ara mateix, aquí al Coll de la Marrana.
Tinc ganes de tornar a trepitjar Ulldeter.

Hehehe, el reader encara no m'ha avisat d'aquest post, però passo per aquí de casualitat, buscant la teva adreça per proposar-te a c@ts, i mira, em trobo un nou escrit, perfecte! Que maco això de les tres pedretes, veig que ets una mica fetitxista, com jo.
ResponElimina:)
ResponEliminaAvui Xexu la mania de recollir pedretes m'ha passat factura. Les he guardades a la mateixa butxaca que la càmera compacta i he ben ratllat la pantalla :p aisssss...
Una abraçada, maco!
A part de les precioses imatges que has vist i que ens mostres, em fas enveja per haver pogut anar amb jersei!! :-))
ResponEliminaQue es podrà arreglar això del vidre? De totes formes, les fotos surten bé igualment, oi? :-)
una bona ruta, genial!
ResponEliminaBon estiu. maca!
ResponElimina:)))
http://picasaweb.google.es/aecreus/VallsPirinenquesSetcasesQueralbs#
Quina enveja, aquests paisatges!
ResponEliminaJo també recullo pedretes i les guardo ben afilades, una rera l'altra, o apilades... lityi
Quines fotos més impressionants! buff... Jo no crec que arribi mai a pujar a aquests llocs, no tant pel físic —en part sí, també...—, com pel vertigen, prò vaja... Que bé que ho comparteixis amb nosaltres! :)
ResponEliminal'única muntanya que he pujat caminant, el Bastiments, i ja n'he tingut prou!
ResponEliminajajajaja entre setmana hi vaig cada dia Assumpta!! el bus sembla una nevera-congelador i els que compartim línia cada dia ens conservem la mar de bé! ;)
ResponEliminaRes, només és la pantalla on es veuen les fotos, res greu, només empipador, sobretot per haver sigut tant burra!
Una abraçada!!!
Doncs sí Estrip, i això que no em veia capaç de fer-ne ni la meitat...
Ramon!!!!!!!!!!!
Molt bon estiu, maquíssim!!!!
Quines fotasses!!
Quan sigui gran, i abans i tot, vull ser com tu!! ;****
Anna T... lityi??
M'agraden les pedres, són petits tresors i contenidors preciosos de records :)
Jo també tinc vertígen Núr, tot i que va a dies... De fet per poder caminar sense perdre l'equilibri necessito bastons, perquè a la que aixeco el cap per mirar enllà me'n vaig de tort!
Doncs jo aquest el tinc 'repe' Deric (amb una diferència temporal d'uns 13 anys) ;)
Unes imatges refrescants que conviden a anar-hi. Què en faràs de les pedretes?
ResponEliminaQuin cel tant blau, Elur. I és la lluna, oi, a la segona foto? I els pics, i les roques, i l´herba, i la neu, i el dia. Que bé !
ResponElimina(casumdena quina sort :)
Refrescants quan es passa per la carena o al bell mig dels colls, just allà on hi feia aire i fins i tot vent Núria, als llocs arrecerats la calor també hi arriba :)
ResponEliminaGuardar-les!
Sky blue sky Estranger :)
Sí! la lluna!! tan gran que es veia allà i tan petita que surt a la foto...
Molt bé, tot molt preciós :)
ah Estranger, vaig donar els records de part teva, diuen que ja saps on trobar-los ;)
ResponEliminaVull anaaaaaar amb jerseeeeeei!! ;-)
ResponEliminaOstres, m'alegro que el de la càmera no sigui res greu... t'asseguro que si em quedés sense càmera passaria un disgust. Hi ha coses pitjors, és clar jajaja però és quelcom que sempre porto amb mí :-)))
Tant aprop i tant lluny.
ResponEliminaGràcies pels records.:)
jejeje Assumpta ets el que no hi ha! ja tindràs temps ja de posar-te jerseis, 'hasta' abrics!
ResponEliminajo també tinc càmeradefotodependència, no et pensis ;)
La distància és tan relativa com el temps Estranger... ja se sap.
De res, a disposar :*