dimecres, 15 de juliol del 2009

ritmes ...

- Has de buscar un ritme constant, vés comptant un-dos-un-dos... mentalment i així et marcaràs el ritme.
-ja me'l marco... canto, tot el camí que canto mentalment.

I sí. Vaig pujar i baixar del Taga cantant Take this waltz.

I vaig pujar el Pic de la Dona i Bastiments tot cantant First we take Manhattan. Entonant enlloc de 'first we take Manhattan, then we take Berlin', 'primer el pic de la dona, després bastiments'... i així anar pujant.

Encara però no he trobat la cançó adequada al meu ritme. Hauré de continuar buscant.

De fet... encara no he trobat el meu ritme.

11 ventades ...:

  1. trobar el ritme, segur elur que deu ser molt important.
    però anar gaudint de tots els ritmes, siguin els que siguin, crec que és encara més important. ballar (encara que sigui un break-dance que amenaçi la nostra tíbia i peronné).

    :)

    ResponElimina
  2. Dona, són dos ritmes molt diferents :-) El primer és molt més lent i aquest més ràpid... A veure, posats a triar Cohen, has probat amb l'Halellujah? :-))

    ResponElimina
  3. ostres! i una altra cosa que no sigui Cohen, no podria ser? és que em costa una mica...

    ResponElimina
  4. ballar ho deixo per quan em moc a pleu pla Òscar, que quan sóc per aquells verals ja tinc prou feina a respirar, segons com :)


    Massa lent Assumpta, massa lent... he de buscar una altra cosa :)


    Traïció del subconscient Jordi, que aquest dies el porto als auriculars... i va i ve quan vol...
    Ho provaré amb l'Mraz, aviam què ;)

    ResponElimina
  5. Prova amb aquesta :-)

    http://www.youtube.com/watch?v=nR8byBNB8Lg

    A mi em dóna una marxa que no vegis :-)))

    ResponElimina
  6. Espero que no pugessis cantant en veu alta, perquè si no devies arribar esbufegant! Ja dius que cantaves mentalment, però jo massa sovint em deixo portar per la música i acabo rotllo sing star...

    ResponElimina
  7. Un bon ritme s´agafa amb passes curtes, com si pugessis una escaleta...i amunt sense parar.

    Aquest és el primer consell que em van donar a muntanya, de ben petit.

    I ja veuràs.Com deia aquell de l´acudit de la farigola, te´n recordaràs de mi,tota la vida!

    ResponElimina
  8. Jo no et puc dir gaire cosa perquè no hi tinc gaire experiència, en aquest camp... Prò quan he de caminar ràpid perquè porto pressa em van molt bé cançonetes africanes amb una percussió potent. Cantar-les no les canto, sinó que porto els auriculars endollats a l'orella! :)

    ResponElimina
  9. jajajaja potser massa i tot Assumpta per pujar muntanyes! jejejejeje
    Gràcies per l'enllaç, m'ha encantat!!!!
    Un petonàs!


    No, quan pujo procuro no parlar Xexu, que sino no tiro. El rotllo sing-star se m'escapa a vegades al bus :P


    Ho sé Estranger, ho sé, ma germana gran m'ho repeteix cada cap de setmana, i se'm posa a davant i me'l va marcant... la primera frase del post és seva :)
    Però jo sóc massa ànsies i com que no estic gens en forma i em costa, arrio fort per acabar abans :P cada vegada menys però è?
    l'acudit de la farigola?

    ResponElimina
  10. No m'agrada caminar amb els auriculars posats Núr, i a la muntanya encara menys, s'han de poder escoltar els ocells i el vent i l'aigua i... tot!
    ;)

    ResponElimina