A casa hi són tots tres, Millenium I, II i III. Stieg Larsson. Avui he agafat el primer i l'he posat dins la bossa. Si tothom en parla tan bé deu ser per alguna cosa, he pensat. La mare els ha devorat tots tres. També he pensat que podria començar-lo avui com qualsevol altre dia. I aquest migdia he sigut incapaç de llegir més enllà de la pàgina 34, potser la 35...
Ara l'he tornat a la lleixa, al costat dels seus 'companys'. El qualsevol altre dia no era avui, ni tampoc serà demà.
Vaig viure en la ignorància mentre tothom aclamava a aquest escriptor. Cada vegada que escoltava i/o llegia 'efecte Larsson' pensava en el gran Henrik Larsson. I encara ara em passa. A vegades la ignorància no suposa cap llast.
Resumint, un cop aparcat l'altre Larsson, he anat a llufar la llibreria de casa.
Ara tinc quatre llibres damunt del llit esperant ser fullejats, valorats, olorats i ordenats per ordre de preferència lectora.
Madame Bovary de Gustave Flauvert.
El retrato de Dorian Gray d'Òscar Wilde.
Elogi de la paraula i altres assaigs de Joan Maragall.
I finalment,
La punyalada de Marian Vayreda.
No sé si serà evident o no, però començaré amb Vayreda.
Em van regalar La punyalada quan tenia 16 anys. Potser ja va siguent hora de llegir-se'l sencer.
*avui divendres, quan eren les cinc de la matinada, m'he despertat i he decidit que començaria amb Maragall, i així ho he fet. La punyalada s'haurà d'esperar...
dijous, 23 de juliol del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo són un gran fan de Larsson, m'encanta. El futbolista, vull dir. L'altre encara el tinc en llista d'espera. Sincerament, quan el llegeixi, que el llegiré tard o d'hora, espero formar part de la immensa majoria que creu que la trilogia és brutal. Jo penso que pot ser la gent que no està acostumada a llegir, i que ha llegit això perquè els han enganyat, i pensen que són molt bons, que són l'hòstia. Però el que és realment l'hòstia és llegir, però no ho saben.
ResponEliminaBé, sé de gent lectora de per aquí a qui també han agradat, però no em negareu que això que dic pot tenir part de sentit.
Dels altres no me n'atreu cap, només el retrat de Dorian Gray, però no m'agraden les històries de por.
Saps, tot sovint recordo una frase que un dia vas escriure, crec que al meu blog. Deies que gairebé mai llegies llibres nous, o alguna cosa similar. En aquell moment em va estranyar, però m'he adonat que jo tampoc. Vaig fent, i els llibres d'estrena els acabo llegint quan ja ha passat la moda, o anys més tard. Una rucada com una altra, però em fa pensar en tu i en la teva manera d'entendre la literatura.
en menys de 10 dies he llegit dos llibres de la Isabel Clara Simó i un de Rafik Shamir... ara estic amb en David Cirici, Els errors;
ResponEliminatinc aparcat el Gatopardo, que no m'ha acabat d'entrar... va com va...
A mi de Larson m'agrada aquest:
ResponEliminahttp://en.wikipedia.org/wiki/Gary_Larson
que dibuixa coses com aquesta:
http://bigrab.files.wordpress.com/2008/04/farside.jpg
Jejeje sou uns malalts de futbol tots plegats... i jo que l'altre dia em disculpava per posar un exemple futbolero :-))
ResponEliminaTinc una amiga que li va posar Òscar al seu fill perquè de joveneta va llegir el retrato de Dorian Gray i li va encantar :-))
A un blog fa temps vaig llegir un que no li havia agradat gens aquest aquest de l'home que no estimava les dones (o és "els homes que no estimaven..."? ara no ho recordo...)
Bona nit :-))
Depèn de què hi busquis o necessitis trobar- hi en cada moment...
ResponEliminaJo, els Larsson, els he llegit tots tres. Son llibres trepidants i amb algún personatge interessant... distrets, tot i que no sé si els recomanaria...
Els llibres tenen moments, sí, tu també ho dius!!
Un petonàs, bonica ;**)
jo també he llegit tots tres millenniums, i m'han agradat molt.
ResponEliminaara be, van haver de passar unes 50 pagines del primer perqeu el comences a trobar interessant. pels altres no, de seguida d'agafa el fil... pero el primer costa una mica. et recomano que li dones unes 30 pagines mes de marge :-)
Jo n'estic enamorada Xexu, del Henrik és clar ;)
ResponEliminaSuposo que jo també el llegiré, potser durant les vacances... tot depèn d'El Quartet d'Alexandria.
La meva marona llegeix molt i té bon criteri, normalment qui s'ho empassa tot-tot és el pare, però amb en Larsson no ha pogut, veus?
Ja va bé que la gent llegeixi encara que només sigui perquè està de moda, d'alguna manera s'ha de començar ;)
Em fa molta ràbia que em bombardegin constantment sobre el que he de llegir i que em diguin que si no he llegit Ken Follet, Ruiz Zafon, Larsson, etc, etc... no sóc res o sigui menys que els altres. Em passa el mateix amb la música i amb el cinema. La sensació de que em menin com si formés part d'un ramat de xais hipnotitzat no m'ha agradat mai. A vegades sembla que no hagis de tenir criteri propi i gràcies als déus en tinc ;)
I gràcies als meus pares, a casa hi ha una biblioteca prou interessant :)
Una abraçada, maco!
La sort és que podem triar què volem llegir i quan Gatot.
jajajajaja a mi també m'agrada Jordi!!! tot i que no el coneixia, gràcies! ;*)
Què 'sou'??? SOM Assumpta, SOM!! jajajajaja
A casa meva no cal que et disculpis mai per posar exemples futbolerus, mai!!
Uf no em facis dir els títols d'en Larsson, perquè començaré a cantar lligues i gols jajajajajaj
Són complicats els noms dels llibres d'aquest bon home... i massa largs pel meu gust.
Si mai tinc un fill (que complicat que ho veig!!) no li posaré Aureliano, tot i que Cien años de soledad em va encantar!! què encantar, enamorar!
Petons de bon dia!!!
Exacte Hypatia, exacte, depèn de què vols llegir :)
Jo ho tornaré a provar i tant, si amb el Hobbit vaig provar-ho més de tres vegades amb Larsson no puc ser menys ;)
Petonàs!!!!
Kika, ja ho faré ja, però en un altre moment... ara ja n'he començat un altre i molt interessant. Gràcies!!
Si t´agrada la muntanya i sobretot els racons de l´Alta Garrotxa hi trobaràs espais comuns a "La Punyalada" i una manera d´expresar-se que poc a poc s´ha anat perdent.Jo vaig haver d´agafar un diccionari o fer memòria de paraules que havia sentit a dir a a la gent gran.
ResponEliminaSuposo que resa veure amb Larsson i les darreres novetats.
El Quartet d´Alexandria el tinc aparcat des de fa un parell d´anys, de fet l´hauré de tornar a començar perquè no me´n recordo.
Ho sé País Secret, de fet m'he passejat per molts indrets on transcorre la història i també n'he posat algun fragment aquí, a nòmades. Per això deia de llegir-lo sencer i no a trossets comn havia fet fins ara ;)
ResponEliminaEn l'edició que tinc hi ha alguna modificació de paraules (que a la Garrotxa encara utilitzem i espero que per molts anys i segles!) que no m'acaba de convèncer... dóna per fer un post i crear una bona discussió, d'aquelles maques i que fan aprendre coses... tot arribarà! que ja l'estic embastant jeje
Som, som!! :-)))
ResponEliminaVolia dir que El retrato de Doryan Gray no és pas un llibre de por i sí en canvi un relat molt recomanable en tots els sentits. Jo també recomane Madame Bovary, això sí, a mi em va ajudar molt a entendre la novel·la el pròleg de Germán Palacios a l'edició de Cátedra.
ResponEliminaI disculpeu si faig errades ortogràfiques en català, encara estic aprenent la llengua.
Per cert, com que he arribat a aquest blog seguint una filera d'altres, si voleu conèixer-me un poquet més a través dels meus contes, ací vos deixe l'adreça del meu blog http://carminera.blogspot.com/
A mi em passa sovint això de començar els llibres i haver-los d'aparcar. A la llibreria de casa meva n'hi tinc molts a mig llegir, i m'encanta saber que arriba l'estiu per provar de continuar-los. Durant l'hivern la lectura se'm fa més costosa perquè acostumo a tenir massa coses per llegir. Ara estic amb El frío modifica la trayectoria de los peces, el meu St Jordi! ja va sent hora...
ResponEliminaMa mare també s'ha devorat els tres del Larsson!
Bon cap de setmana calorós!
Amen. Vull dir que ja n'hi ha prou de ramats. Més gent amb criteri propi, si us plau.
ResponEliminaSom més que un club Assumpta!! ;))
ResponEliminaBenvinguda Caminera :)
Gràcies per les recomanacions.
Per aquí tots en fem de faltes i n'aprenem cada dia ;)
Et torno la visita en breu!
El frío modifica la trayectoria de los peces? curiós títol... ara em faràs investigar ummm... Sànset? :P
Bon cap de setmana!
I que els altres no els trepitgin només perquè en tenen Xexu! ;*)
A mi m'han dit de tot sobre els llibres d'Stieg Larsson. Tant, que m'han tret les ganes de llegir-los, la veritat. Referent als altres... són garanties segures de bon gust i qualitat. A més, si fa tan temps que tens la punyalada pendent, seria hora d'anar-lo enfilant, i fins el mànec si pots.
ResponEliminaem fas pensar que tinc tants llibres pendents, que no necessitaré temps, sinó vides.
Elur .... * ... i un somriure.
No cal estressar-se Jordi... és qüestió de triar el gra de la palla i llegir fins que se'ns fongui la vista, o sigui, fins que siguem taaaan vells que ens ho hagin de llegir els altres, i llavors escoltar atentament tot tancant els ulls ;)
ResponElimina:* una abraçada!