Si una cosa m'empipa de mala manera quan estic llegint un llibre és que estigui mal escrit (no pas per l'autor, sinó pel traductor o transcriptor).
I el que encara m'empipa més és que quasi sempre passa amb els que estan traduïts al català. No recordo trobar desastres d'aquests en llibres escrits i/o traduïts al castellà. És que ningú rellegeix el que s'ha escrit abans de publicar-ho? El que cobra el sou per repassar i corregir els errors no té càrrecs de consciència?
És molt molest, i em fa renegar de mala manera, trobar-se entrebancs d'aquests que entorpeixen la lectura.
Estic llegint 'El metge' de Noah Gordon. El vaig buscar expressament en català, perquè ja estava una mica (força) cansada de llegir en castellà.
Tinc tres desastres anotats en una llibreteta. Abans de copiar aquests ja me n'havia trobat uns quants...
(...) aquell govern desaparegut havia feia temps (...)
-Qualsevol persa que vulgui riure ho farà etzibà - li etzibà en Simon - (...)
Va sentir el so que tant li i ben aviat (...)
Potser us semblaré una primmirada, però un ben asseguro que trobar-me tresors d'aquests em fan venir ganes de deixar de llegir-lo.
dijous, 16 de juliol del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Per desgràcia és motl freqüent, això que dius. Parlava l'altre dia al meu blog de les traduccions, precisament:
ResponEliminahttp://bloguejat.blogspot.com/2009/07/trair-el-traductor.html
i perquè sempre és més freqüent en català que en castellà.
ResponEliminaJo també fa poc en una visita guiada on havies de posar-te uns auriculars i podies triar el català i els castellà, el canal del català es va espatllar, perquè?
hehehe! La veritat és que caldria mirar en quines condicions va ser publicat el llibre en qüestió. En principi, en un procés editorial, el text passa dos o tres cops per un corrector (que poden ser un o dos de diferents) i l'ideal seria que tingués temps per llegir-se'l amb calma. En principi, a totes les editorials hi ha correctors que s'encarreguen de llegir tots els textos que es publiquen. Ara bé, depèn de la pressa que tinguin per publicar, el corrector podrà parar-hi més atenció o menys (imagina't que et fan llegir el llibre aquest en dos dies perquè «ha de sortir sens falta» i has de corregir-lo!). Ho dic perquè vaig llegir Un món sense fi que es va voler treure de pressa i corrents, al mateix temps que el castellà, i fa por de llegir: errors ortogràfics, errors tipogràfics i, el pitjor, errors de contingut, del tipus canvi en el nom dels personatges –ha de parlar la Maria, prò hi diu que qui parla és en Pep! De vegades, quan es fa una segona edició (i tercera, quarta, etc.) d'un llibre, s'aprofita per fer una altra repassada al llibre, prò no sempre és el cas... Així que si la primera edició va sortir a corre-cuita, i estàs llegint la 4a, prò no s'ho ha mirat ningú, doncs mira...
ResponEliminaA part de tot això, hi ha feines diferents: hi ha l'autor, que pot escriure millor o pitjor (i et garanteixo que al postgrau de correcció hem sentit noms de personatges a qui el corrector els refà les novel·les de cap a peus!), prò els seus textos sempre se'ls mira un corrector. Si hi ha un traductor pel mig, a banda del corrector ortotipogràfic, pot ser que hi hagi un corrector de traducció, prò aquest em sembla que no hi és sempre. En els llibres escolars, també hi ha un corrector de contingut, per garantir que el que diu el llibre és tot correcte. I l'editor em sembla que, si pot, també s'ho mira, tot plegat.
De totes maneres, i com sempre, es tracta de persones humanes a les quals sempre se'ls pot escapar alguna cosa.
Per acabar, per què hi ha tan poca tolerància amb els errors als llibres i tanta amb els errors als cartells? No hauria d'estar tot igualment controlat i corregit?
Com bé diu la Nur, més que del traductor, que potser també, és culpa del responsable de tot plegat, l'editor, que cada cop més s'estalvia els sous dels correctors, i paga tan poc per les traduccions, que el traductor no perd ni un minut en rellegir el que ja ha escrit o, que no és el mateix, el que creu que ha escrit.
ResponEliminaPer altra banda... potser aquests errors no desmereixen un llibre del senyor Gordon.
Estic d´acord amb tu Elur, darrerament en trobo més que mai d´errors i encongruències en els llibres (el cartells i els catàlegs ja són per caure de culs...). Suposo que es va massa de pressa i falta rigorositat, però això passa en moltes feines, per desgràcia.
ResponEliminaTens tota la raó, Elur... ma germana també es posa histèrica amb aquestes coses. Una mica de rigor, caram!!!
ResponEliminaNo sé quin llibre era que va trobar farcit d'incorreccions (ja li preguntaré)
En un dels llibres de Harry Potter (els he llegit tots jeje), ara no recordo quin, hi havia incorreccions d'aquestes que diu la Núr de personatges equivocats i tal. La traducció al català comet l'error (greu!!) de traduir noms de persones, de llocs, etc. Doncs bé, en alguns llocs apareixien els noms en "versió original" i en altres apareixien "versió catalana"... Si no t'adonaves, podies pensar que eren dos personatges diferents!! Grrrrrr
Jo tracto de llegir en català per MILLORAR el meu català escrit que (sempre explico el mateix, jaja sóc una pesada, però és igual) que quan jo anava a escola, el català no era ni tan sols una assignatura i ho vull ben escrit!!
En quant al comentari de la Núr:
"per què hi ha tan poca tolerància amb els errors als llibres i tanta amb els errors als cartells? No hauria d'estar tot igualment controlat i corregit?"
Doncs perquè jo pago calers per un llibre i vull un producte bo i de qualitat. Els errors en els cartells hauríen de ser corregits, per supost, però no em fan tanta ràbia (he dit "tanta", ho he dit "gens", eh? jeje)
A mi també em fa mal a la vista i al cor, perquè la lectura, la trama, el sentiment queda parat per una falta d'ortografia, tipogràfica o d'estil...
ResponEliminaSuposo que com diu la Nur, molt probablement les presses per editar fan que hi hagi coses que grinyloin.
No sé si pot tenir o no alguna cosa a veure amb el fet de la traducció, jo personalment trobo que algunes traduccions al catlà són molt més acurades que al castellà. Els Harry Potter mateix, perdó sé que potser és molt mal exemple, en català és molt més fidel a l'original que la versió castellana. El llibre "Seda" del Baricco, el vaig fullejar amb castellà i se'm va trencar el cor, amb català, que és com l'havia llegit jo feia anys (no aquest any passat quan s'ha posat de moda i han fet la pel·lí i tot), tenia molt millor ritme...
Uff... paro, que m'embalo!! ;)
Ja li he preguntat a la meva germana... Ostres, pobre Noah Gordon!! Doncs també es tractava d'un llibre seu: "EL CELLER".
ResponEliminaDiu que era per posar-se dels nervis. Fatal, plè d'errades de tot tipus!!
Ostres Anna Tarambana jaja jo considero que els canvis de noms del Harry Potter en les traduccions catalanes són una llicència que no calia. Fins i tot canvien paraules de sortilegis. El famos "Obitus per subitum" en català és, a la versió original en anglès "Avada kedavra". La versió castellana el deixa tal qual...
No vull dir que no m'agradi "obitus per subitum" perquè em sembla que explica molt bé les conseqüencies fatals (mort súbita) de qui rep el sortilegi... però després tens la desgràcia de que a Reus fan la peli en castellà i et sona raríssim.
I així un munt de casos més, per exemple, el "pi cabaralla" no és un pi, és un salze i és el el “whomping willow”.
Mira :-)
ResponEliminahttp://paper.avui.cat/cultura/detail.php?id=109623
Mira una iniciativa simpàtica (i útil, caram!!):
ResponEliminaPrograma de reinserción de acentos en la vía pública: http://www.microsiervos.com/archivo/mundoreal/programa-reinsercion-acentos-en-via-publica.html
=;)
Jo venia a prevenir-te de que si et llegia la Núr veuries... però faig tard. Jo ja no em fico amb qui té la culpa perquè ella m'ha fotut més d'una bronca, però et dono la raó, perquè a mi també em resulta insuportable, fa molta ràbia. Potser en castellà no ens fa tant mal perquè ens costa més fixar-nos-hi, però el català és la nostra llengua. No sé si fa més mal l'error en si o que sembla que està fet de pressa i corrents.
ResponEliminatens molta raó però amb el que cobren els traductors no crec que els arribi per fer un repàs a la feina feta...
ResponEliminaVaig llegir el teu post SM :)
ResponEliminapotser si el nom del traductor/a sortís sempre a la portada, allà on es veiés bé, s'hi esmerceria més. Igual que el responsable de repassar tot allò escrit...
Gràcies per la visita :)
És la nostra manera d'anar arraconant el castellà Estrip, o és que no escoltes als de les españas? ;P
D'acord Núr, potser sí que s'hauria de mirar totes les condicions, però t'asseguro que jo sóc capaç de llegir-me aquest llibre sencer en dos dies i trobar els errors. I no en sóc cap experta, però quan trobo faltes d'ortografia a qualsevol lloc (de meves i tot!) la lectura se'm para.
Jo, la meva feina també l'he de fer a vegades a més córrer i l'erro, i he de ser responsable dels meus errors i menjar-me'ls, no puc pretendre que els clients es quedin allò que no és perquè jo m'he equivocat.
"De vegades, quan es fa una segona edició (i tercera, quarta, etc.) d'un llibre, s'aprofita per fer una altra repassada al llibre, prò no sempre és el cas... Així que si la primera edició va sortir a corre-cuita, i estàs llegint la 4a, prò no s'ho ha mirat ningú, doncs mira..." aquest argument és ben pobre, è?
No trobo que es pugui comparar cap llibre amb un cartell Núr.
I sí som humans i errem, però que ho facin tots els que hi ha en una mateixa cadena dóna molt per pensar.
Doncs què voleu que us digui dErsu_, no em serveix de cap consol i tampoc fa que se'm passin les empipades hagudes i les que tindré.
No, no el desmereixen, però fan venir ganes d'anar a buscar-lo en castellà per poder llegir tranquil·lament i sense entrebancs. I això fa molta més ràbia que trobar errades.
Veus País? com que passa en totes les feines doncs ja donem per fet que les coses van així, ens quedem tan amples i au... 'nàtirant'... i això no pot ser!
Assumpta... totalment d'acord amb tu. Afegiré una altra cosa però: ets una joia! ;*)
Ah! i no diguis ni escriguis mai més "per supost"!! aisss... t'ho dic amb tot el carinyo de l'anginesca, per descomptat!
Embala't Anna tant com vulguis!
És ben bé així, et fa aturar, trenca el ritme i fa que comencis a pensar com pot ser possible i perds el fil del que llegies... i després renegues, perquè un llibre és una font de coneixement... i si l'aigua en surt bruta, ja em diràs!
A vegades Hypatia faria aquest exercici, però no pas precisament pels carrers... ;P
No passa res Xexu, ja saps que deixo dir a tothom i després em quedo amb la meva ;P
He trobat errades en castellà també, però no pas amb tanta freqüència i si t'he de ser sincera no em fan tan de mal, digue'm ... jo què sé, el que vulguis.
Ja has llegit a l'Assumpta, abans de llegir 'El celler' vés a canviar-lo!!!!!
Doncs anem molt malament Deric... molt malament.
I jo, que ho deia amb ironia, allò que no desmereixen...
ResponEliminaja m'ho temia apreciat dErsu_... però miri, a mi m'agrada què vol que li digui.
ResponEliminaOstres!! he posat "per supost" :-))) jajajaja... És la calor, és la calor... :-)))
ResponEliminaés molt fotuda aquesta calor Assumpta! ;*)
ResponEliminaArribo d'aquí i d'allà seguint fils...sobre traducció...
ResponEliminaBé, no diré gaire res, només que jo solc mirar qui és el traductor, però penso que les animalades que sovint es troben escrites deuen venir de d'altres fonts també, perquè si et dóna per apuntar hi ha coses que un traductor mai escriuria...
No vull posar llenya al foc, aixxx
Ni tots els traductors fan bé la feina, ni tots la fan malament Zel, de la mateixa manera que els editors o transcriptors o qui sigui que posi una lletra rera l'altra perquè les puguem llegir.
ResponEliminaI crec que sí que hem de posar llenya al foc ;*)
Bua, però això és perquè ni s'han repassat allò que han traduït.
ResponEliminaFeina feta amb presses i prou.
Sens dubte, demostra poca serietat!
Elur, a mi em fa tanta ràbia com a tu veure errors tan ortogràfics com tipogràfics, tothom ho ha de fer el millor possible a la seva feina.Res de "natirant", però em preocupa més que sigui rigorós un metge o un jutge que no un traductor o un corrector. Un error en un llibre es pot corregir, un error de diagnòsi o de sentència, desgraciadament, no.
ResponEliminaUna cosa no treu l´altra, ja ho sé,
per això estem, per queixar-nos i denunciar-ho.
i prou no aigua_clara_.
ResponEliminacap serietat, des del meu punt de vista.
Dona País Secret, si ens posem a fer comparacions d'aquestes què vols que et digui, no cal que editin llibres en català...
No trobo pas que la teva comparació sigui vàlida, no estem pas parlant de metges, ni de coses vitals, de fet podríem viure totalment immersos en la ignorància, però ja que tenim una cultura doncs cuidem-la.
Jo soc natural de parla castellana i el meu català és aprés de gran, però així i tot soc capaç de trobar aquestes bestieses. Hauries de fer públic el nom del traductor i el de l'edició, per tal que la propera vegada s'ho miren tot millor abans de publicar en aquestes condicions que només fan mal a la llengua i als lectors. Una llàstima, perquè El metge, és una novel·la ben bona que així no podràs gaudir-ne.
ResponElimina