Avui em noto cansada. Fa massa dies que dono voltes a la mateixa qüestió, que es redueix a una simple pregunta i al fet de si val la pena fer-la o cal deixar-ho córrer. I em pregunto si el fet de no haver-la formulada encara és significatiu o no. I tot són interrogants. I la majoria tan absurds que m'acabo somrient irònicament... a voltes fins i tot sarcàsticament.
Noto un rosec a la boca de l'estòmac i no és de gana. Sento un desassossec que fa massa dies que em ronda. Ja fa massa dies també que no veig ploure, massa núvols i massa poca pluja i massa masses.
I tot plegat per res. Perquè sé que no cal estar així. I de fet durant moltes estones al dia ni me'n recordo de la meitat del que em fa anar de cap.
Només hi ha una constant de cabells llargs i rinxolats plena de misteri.
Misteri que m'invento perquè m'agradaria que hi fos.
Saber-se inventora de realitats alternatives a vegades ajuda.
Si jo jugo però tu no ho saps, si em penso que jugues quan no ho fas, podem posar-nos d'acord per establir les regles del joc?
Si jugues i no ho sé i et penses que fujo quan també jugo, podríem trobar mai un camp on mostrar la tàctica del joc?
Si tot plegat no és cap joc perque ja ningú juga, però tothom sap que la vida no és més que un joc... quina pèrdua de temps més terrible!
Me'n vaig de l'olla... però és que avui em noto cansada i no m'abelleix de quedar-m'hi.
dijous, 9 de juliol del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
nina...
ResponEliminaaquí plou i trona i plou i fa fresqueta...
respecte al "joc"... buufff! fa de mal dir...
però, malgrat no et serveixi de gaire, et deixo una bosseta plena d'abraçades.
I un cistell amb petons de tot tipus: dolços, rialles, plujosos...
(si puc fer res, no ho dubtis, saps on sóc)
t'e
:o)******
Que complicat, i segurament ho és perquè nosaltres ho fem així...Davant el dubte, jo deixaria passar el torn...
ResponEliminaUna abraçada
(Aquí plovisqueja i ha refrescat)
Una de les coses que sorprenen dels blogs, especialment a aquells que no en tenen, és que ens sentim tan identificats amb la gent que escriu. Però els que correm per aquí sabem que no sempre aquesta relació és directa, que probablement el que explica una persona que llegim té poc a veure o res amb el nostre estat, el nostre moment, el nostre sentir. Avui jo sé que és un d'aquests dies, d'aquests posts. Podria deixar-ho amb un 'com t'entenc' o un 'jo em sento igual'. Però no, no t'entenc ni em sento igual, simplement agafo les teves paraules i les faig meves, les porto allà on encaixen amb el que sento, i s'hi posen bé.
ResponEliminaI després d'aquesta dissertació sense sentit, enviar-te una abraçada, perquè poca cosa més puc fer, no puc barrejar el teu estat i el meu per treure'n un comentari més coherent.
l'altre dia vaig anar a parar a "NO!SPEC", una pàgina dedicada a erradicar els encàrrecs de disseny gràfic o fotografia especulatius, en els que el preu no s'estableix de bon principi i es dissenya doncs a cegues, amb molta incertesa. Si el preu del treball acceptem que serien les regles de les que parles, potser no hauriem d'entrar en jocs especulatius dels que no en coneixem el funcionament... Això a nivell racional, clar; Si ets emocional com ara jo, poc t'importen les regles del joc, el que vols és jugar. Dues maneres de viure ;-)
ResponEliminaJo no sé si aquesta sensació et fa patir o si, en el fons, t'hi trobes una mica bé... el que sí sé és que en treus uns comentaris i unes reflexions que són maquíssims de llegir, són com poesia...
ResponEliminaMisteri de cabells llargs i rinxolats i inventora de realitats alternatives... queda bonic :-)
oh... no us preocupeu pas ben gota, tot plegat només és un joc...
ResponEliminaGràcies Poeta, és només que havia de treure algunes paraules entravessades i les he lligades com he pogut...
Aquí només fa fresqueta, núvols i fresqueta, que és tot un luxe, però ja se sap que mai en tenim prou...
:***
No és complicat Anna... només ho sembla. És tot tan senzill com fer una pregunta o no ;)
I no vull deixar passar el torn.
Una abraçada, maca!
Potser el joc és el mateix Xexu però en un altre terreny, en una altra superfície, potser jo tinc la partida en un camp d'herba i tu en un de terra o viceversa... per tant hi ha matisos prou considerables suposo...
El que m'has dit té tot el sentit, tot!
No deixis de somriure't amb ironia i amb sarcasme si convé, ajuda.
Una abraçada!!!
Se suposa que sóc més racional que emocional... però ara, havent-te llegit Ferran ja no ho sé jejeje
No hi ha especulacions, només que em fa mandra trencar el misteri que m'he inventat, o que hi ha!
Si el perdo, després amb quina base invento altres realitats?
;)
No m'hi trobo gaire còmoda Assumpta, però tampoc em molesta molt, només que hi ha dies en què em cansa, però diria que el que em provoca cansament és tot, no només els cabells llargs alternativament rinxolats en aquesta o altres realitats ;)
Necessito vacances!!
Gràcies maca :**
Em temo que és el joc de la vida... però no té res d'absurd; buscar i perseguir dosis de felicitat, de plaer, de complaença podria resultar frívol si parlem d'ens abstractes, però parlem de persones, de nosaltres mateixos. No et pensis que és un joc absurd, que no ho és.
ResponEliminaEspero que guanyis la partida guapa!
**
No ens enganyem Jordi, la vida té un punt d'absurda... més d'un i tot :)
ResponEliminaHauré de posar la pilota en joc doncs... sinó no guanyaré ni perdré res ;)
Moltes gràcies, maco! :*)