divendres, 20 de març del 2009

Macondo ...

A vegades tinc la sensació de que no hi espatllaria ben res en aquest poble que mai ha existit.

Temps circular.
La mateixa història repetida una i altra vegada.

Potser també arribarà un dia en que tancaré portes i finestres i em limitaré a viure només de portes endins.
Totalment aliena a tot el que passi a fora.
Completament immune a tot.

O potser ... començaré una guerra contra tot i contra tothom, on perdré totes les batalles.

Fins i tot podria ser que arribés una forta ventada i se m'endugués ben lluny, sense deixar cap rastre.
Ni tan sols un record...

Definitivament Macondo existeix.
a

7 ventades ...:

  1. jndivendres, de març 20, 2009 3:23:00 p. m.

    Elur, el post és maquíssim, però també tristíssim. No et tanquis, si us plau. No t'alienis, si us plau. Immnune a tot vol dir fins i tot a la felicitat ( que de tant en tant creua les nostres vides). vols guerra? fes-la. Contra el desànim. Diu algú important: que hi ha una manera inigualable de no patir, que és no fer res. No ho facis. Ostres, si em deixes opinar, no ho facis.
    **

    ResponElimina
  2. Estrangerdivendres, de març 20, 2009 11:15:00 p. m.

    Fila, fila : sempre hi ha fils per trenar.

    ResponElimina
  3. neusdivendres, de març 20, 2009 11:27:00 p. m.

    Gràcies Jordi, si eh? una mica xungo sí que ho és... res, un moment flac, un instant de debilitat massa intens, potser. I no pateixis, no em tancaré, ni m'alienaré, ni faré cap guerra. Bàsicament perquè no en sabria.
    Vaig llegir la frase al teu bloc, les 3 frases. No hi ha discussió possible, té tota la raó.
    Gràcies de nou :***


    I tant Estranger, i tant! i de colors ben vius que són.
    Gràcies :*)

    ResponElimina
  4. Sergidissabte, de març 21, 2009 3:22:00 a. m.

    Si et tanque si t'aïlles de tot potser seràs immune a moltes coses, però no a la soledat.

    ResponElimina
  5. neusdissabte, de març 21, 2009 9:48:00 a. m.

    Xexu... touché ;)
    No, no ho faré pas. A més, dubto que m'ho deixessin fer ;*)

    ResponElimina
  6. Anònimdissabte, de març 21, 2009 3:50:00 p. m.

    dir que m'ha encantat llegir-te seria, potser, massa dramàtic. però m'ha encantat. pensa que la gràcia dels pobles, encara que siguin imaginaris, és que hi podem entrar i sortir quan vulguem. ànims :)

    ResponElimina
  7. neusdissabte, de març 21, 2009 7:15:00 p. m.

    Diguem que amb Macondo només m'hi lliga una mica el temps circular, la repetició d'una història... la resta només eren suposicions Aina :) ni dramàtiques ni sèries... o potser sí, però només suposicions.
    Un petonàs, maca!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)