...que sepas disfrutar los minutos de la teva vida, que ames sin miedo, que crezcas, que escribas, que respires, que te levantes y absorbas la vida, antes de que ella te absorba a ti... _ f.
Havia escrit un post llaguíssim sobre enyors dolços i enyors dolorosos. Sobre viatges al passat a través del bloc i dels mails. D'amors incondicionals, efímers, idealitzats, de mentida, de pedra i cartró, de per tota la vida i no, d'agosarats i covards. De somnis perduts i fets realitat...
Però aquesta frase, que forma part d'un dels meus tresors, ho resumeix tot.
Havia escrit un post llaguíssim sobre enyors dolços i enyors dolorosos. Sobre viatges al passat a través del bloc i dels mails. D'amors incondicionals, efímers, idealitzats, de mentida, de pedra i cartró, de per tota la vida i no, d'agosarats i covards. De somnis perduts i fets realitat...
Però aquesta frase, que forma part d'un dels meus tresors, ho resumeix tot.
És una frase per tenir en compte, per fer-li cas, i sobretot per agafar forces pel que diu. Tot i que segur que venia acompanyada d'uns precedents i d'una continuació, que segur que eren força interessants.
ResponEliminaEl millor de tot Xexu és que no és un consell, sinó un desig :)
ResponEliminaOh l'embolcall d'aquest petit tresor és un altre tresor immens, però ja saps que hi ha coses que val més guardar-les ben guardades i que no són per compartir :)
realment no és linial, mai, de vegades, quan pitjor t'ho passes el temps s'allarga massa, i a l'inrevés
ResponEliminaSunjectiu, ens deu semblar, no? perquè ha de passar per tothom igual i no, resulta que no. petons!
ResponEliminahola, està molt bé el teu blog, seguiré en contacte. abraçada. mia
ResponEliminaGuapa!!!
ResponEliminaAquest es el desig de tothom, hi algú ho pasa en practica i els altres ens passem la vida donan-li voltes :p
Peró jo et deixaré aquesta frase:
*LA FELICIDAD ES FECUENTE, NO HAY UN SOLO DIA QUE NO ESTEMOS UN INSTANTE AL PARAISO*
Quedem-nos en aquest instants del dia.
Vinga un petonas i a veure si ens abraçem okis?
Deric, Zel, no sé si la linealitat té alguna cosa a veure amb la relativitat, però jo no parlava pas d'aquesta última...
ResponEliminaUna abraçada per cada un!
Gràcies Mia. Una abraçada :)
Zazpi... t'he trobat a faltar. Espero que estiguis millor, preciosa. Mil petons!
Bonica frase. I és de veres: no avancem en línia recta.
ResponEliminaSalut!
Gràcies Jeroni i no pas per dir-me que la frase és bonica :)
ResponEliminaUna abraçada!
És discontinu el temps? I les hores? I els sentiments i les emocions, diria jo. I diria ( i potser no hi estaràs d'acord) que és millor que sigui així. Almenys, a mi, no m'agradaria que la vida fos plenament previsible, encara que tot seria més senzill, segurament, però també més vulgar. És només una opinió. Maquíssim el post. Una abraçada.
ResponEliminaDiscontinu, circular, amb viatges al passat i al futur, i sí, a mi també m'està bé que sigui així.
ResponEliminaSeria vulgar i avorrit també. Però hi ha repeticions que ens les podríem estalviar :)
Gràcies :*)