A vegades tinc la sensació de que no hi espatllaria ben res en aquest poble que mai ha existit.
Temps circular.
La mateixa història repetida una i altra vegada.
Potser també arribarà un dia en que tancaré portes i finestres i em limitaré a viure només de portes endins.
Totalment aliena a tot el que passi a fora.
Completament immune a tot.
O potser ... començaré una guerra contra tot i contra tothom, on perdré totes les batalles.
Fins i tot podria ser que arribés una forta ventada i se m'endugués ben lluny, sense deixar cap rastre.
Ni tan sols un record...
Definitivament Macondo existeix.
divendres, 20 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Elur, el post és maquíssim, però també tristíssim. No et tanquis, si us plau. No t'alienis, si us plau. Immnune a tot vol dir fins i tot a la felicitat ( que de tant en tant creua les nostres vides). vols guerra? fes-la. Contra el desànim. Diu algú important: que hi ha una manera inigualable de no patir, que és no fer res. No ho facis. Ostres, si em deixes opinar, no ho facis.
ResponElimina**
Fila, fila : sempre hi ha fils per trenar.
ResponEliminaGràcies Jordi, si eh? una mica xungo sí que ho és... res, un moment flac, un instant de debilitat massa intens, potser. I no pateixis, no em tancaré, ni m'alienaré, ni faré cap guerra. Bàsicament perquè no en sabria.
ResponEliminaVaig llegir la frase al teu bloc, les 3 frases. No hi ha discussió possible, té tota la raó.
Gràcies de nou :***
I tant Estranger, i tant! i de colors ben vius que són.
Gràcies :*)
Si et tanque si t'aïlles de tot potser seràs immune a moltes coses, però no a la soledat.
ResponEliminaXexu... touché ;)
ResponEliminaNo, no ho faré pas. A més, dubto que m'ho deixessin fer ;*)
dir que m'ha encantat llegir-te seria, potser, massa dramàtic. però m'ha encantat. pensa que la gràcia dels pobles, encara que siguin imaginaris, és que hi podem entrar i sortir quan vulguem. ànims :)
ResponEliminaDiguem que amb Macondo només m'hi lliga una mica el temps circular, la repetició d'una història... la resta només eren suposicions Aina :) ni dramàtiques ni sèries... o potser sí, però només suposicions.
ResponEliminaUn petonàs, maca!