divendres, 29 d’agost del 2008

porta ...

M'agradaria trucar a la teva porta, però no goso. Por a que no l'obris? no. Por a que no t'agradi què hi ha si l'obres? tampoc. Hi ha pors que ja no em fan por. El que em frena és pensar que vindria d'auto-convidada sense portar res.

12 ventades ...:

  1. res material voldràs dir no?
    un somriure, una mirada, unes paraules...

    ResponElimina
  2. Ondia!

    doncs que més voldria jo que obrir la porta i trobar-te...!

    amb aquell somriure i aquella mirada de follet entremaliat...!

    què més es podria desitjar??

    petonet dolç, inyu!
    :o)************ t'e.

    ResponElimina
  3. Però no et frenis, que això té solució! T'envio telepàticament un dels meus pastissos i quedes bé segur ;)

    ResponElimina
  4. No cal portar res, si el que ofereixes és un bon moment!

    ResponElimina
  5. Saps de sobres que no cal portar res... amb tots aquests ingredients: somriures, paraules, companyia, silencis, ... tot serà ben rebut a casa d'un amic.
    Pots entrar sense trucar, la porta és oberta...

    ResponElimina
  6. suposo que són sensacions que tots tenim alguna vegada...

    però tu, que ets una taronja completa, ja hauries de saber que a qui et coneix ni somriures cal que li portis... cap por t'hauria de fer por;

    petons i llepades dolces i salades!

    ResponElimina
  7. així doncs, el meu bagatge seria:

    un somriure (o una ganyota :P)
    una mirada entremeliada (que jo no la veig per enlloc, tot sigui dit)
    unes paraules (amb els nervis sóc capaç d'estar parlant hores seguides, sinó pregunteu-li a la pobra Su* que m'ha hagut de suportar en moments d'histèria)
    un pastís (Laia, jo també en faig de molt bons, mal m'està el dir-ho :P)
    un bon moment ("hasta" dos Tarambaneta, je)
    companyia (A "ratus" de mal aguantar)
    silenci (la vergonya ja ho té això...)
    una mica de por
    i un suc de taronja...

    tampoc està tan malament, no...


    Gràcies :*

    ResponElimina
  8. Si portes una ampolleta de Martini sempre quedaràs bé, ja saps que la porta no te la tancaran...

    ResponElimina
  9. No està gens malament, no. Estàs convidada.

    ResponElimina
  10. afegeix-hi una de les teves abraçades amb petons i la teva tendresa tan especial i agradable!! tant, q enganxa!! ::)


    un petonàs trempada!!!
    i molt bon dia!


    afortunada em sento d'escoltar les teves paraules!!

    ResponElimina
  11. No tinguis por a trucar i entrar... Fins i tot, entra sense trucar.

    Felicitats pel bloc.

    ResponElimina
  12. I si per un dia el guió canvia? Truca-hi...I parla del que sents.

    ResponElimina