dissabte, 9 d’agost del 2008

[9] ...

I després del vuit arriba el 9.
Dia atrafegat en el qual amb prou feines pot recordar els petits moments màgics que va viure ahir, que viu quasi cada dia. Només cal fixar-s'hi... de ser-hi hi són sempre.

Vuit i buit, nou i vell.

4 ventades ...:

  1. Aquest post podria ser una lliçó de vida, però em penso que la majoria de nosaltres, jo el primer, no sabem trobar aquests moments màgics que ens ofereix cada dia, que coincideixo amb tu en que segur que hi són. O potser si que els reconeixem, però queden camuflats rere els mals moments, i no passaran a la història amb els honors que haurien.

    ResponElimina
  2. i tant que hi són, un somriure inesperat, riures compartits, bons desitjos... tot és proposar-s'ho Xexu i amb el temps en vas siguent cada vegada més conscient. Un petó, capri maco!

    ResponElimina
  3. Jo, els aprecio tan els darrers moments màgics perquè tinc el presentiment que mai més els viure. Sento que tot això és perd...

    ResponElimina