Arriba un dia, però, en que ja no et serveixen de res els itineraris marcats fa temps. I agafes el full de ruta i comences a traçar camins hipotètics, d'altres d'utòpics, alguns de fàcils i d'altres quasi impossibles. De tant traçar línies, de tants encreuaments ideats i pensats, arriba un moment en que acabes més perduda que no pas estaves al principi. Llavors intentes recordar l'itinerari que t'havies marcat, aquell que era buit de solcs i sotracs i no el trobes, no el recordes... o potser és que no el vols trobar ni recordar. Tanques els ulls i se te'n dibuixa un de clar, amb pujades i baixades, amb trams planers i d'altres enaiguats... els obres i ja no el veus tant clar.Diuen que per fer un camí el més important és començar a caminar, el primer pas. Però i si no estàs segura de trobar terra sota els peus?
Potser és una llegenda, però diuen que tots els camins porten a Roma ;)
ResponEliminaBon diaaa
:)**** J
De vegades cal fer un salt de fe, però ningú no et diu que no vagis tantejant el terreny primer amb la punteta del peu...
ResponEliminaMai hi ha autèntica terra ferma sota els peus.
ResponEliminaFora massa ensopit i fàcil fer qualsevol camí.
I sempre són més apassionants els viaranys i corriols, no? Malgrat estiguin plens d'esbarzers, sotracs, etc...
Tal vegada el més important es saber si el faràs sol... Si podràs tenir recolzament...
De tota manera, com diu en XeXu, posar primer la punteta (del peu...) no és mala solució...
La resta... pel que faci falta, ja ho saps, amoret.
:o)*******
no s'a de mirar a baix, poses el peu i camines. Si no hi ha terra hauràs de volar....
ResponElimina"fins i tot el viatge més llarg comença amb una passa petita"
ResponEliminai si no hi ha terra, salta, tanca els ulls i confia en tu, llança't i vola; pots!!
=;)
Anònim J... (això d'anònim... nàfent, eh? jejeje) ho diuen, ho diuen... i ja tardo a comprobar-ho, no?
ResponElimina;************ Boooooooooona nit!
A vegades em sembla que tantejo tan delicadament que pràcticament no em moc Xexu...
Em sembla Poeta que estic massa acostumada a caminar sola... llavor, quan necessito companyia no la sé demanar...
:****** gràcies inyu!
Volar... potser sí Estrip
Espero que no em fallin les ales Hypatia ;*)
Doncs sí, i quan t'havies marcat un full de ruta i de cop te'l treuen i te'n priven. Ara què fas? Un nou full de ruta on ja ni tu ni el teu futur tenen cap mena de sentit. Jo volia el meu itinerari anterior tot i que em portés més problemes que no pas altra cosa, però era feliç.
ResponElimina