dimecres, 27 d’agost del 2008

sense títol ...

A vegades som completament hermètics...


D'altres, ens obrim completament sense reserves...


Sovint sobren els hermetismes i s'enyoren els sense reserves...
.
a

10 ventades ...:

  1. dErsu_dimecres, d’agost 27, 2008 12:10:00 p. m.

    Amb el vostre indulgent permís, em reservo el comentari.

    ResponElimina
  2. mardimecres, d’agost 27, 2008 12:37:00 p. m.

    Estic amb tu.
    Fora hermetismes,
    obrir-se i mostrar-se sense reserves.
    Tot un aprenentatge i una manera de viure.

    ;)

    ResponElimina
  3. neusdimecres, d’agost 27, 2008 12:55:00 p. m.

    Vos sabeu, apreciat dErsu_, que aquí a casa meva podeu dir i callar allò que us convingui :*)


    Tot un propòsit que es compleix ben poques vegades mar :)

    ResponElimina
  4. Zazpidimecres, d’agost 27, 2008 1:56:00 p. m.

    Estic amb la mar encara que jo tampoc ho possi amb practica sempre..
    ahuriem de ser sempre com pensem, perque deixem de ser-ho per por del que pensin els altres i en definitiva els altres son com tothom i sentent igual, encara que sigui inutil el parlar perque seguirem igual...

    L'ho emprenyat es veure-ho donar consells i no saber-ho aplicar.

    En fi guapassa.... avui amb fas pensar massa..jejeje!!

    apa nikus per cada moment que et facin falta.

    niku*

    ResponElimina
  5. estripdimecres, d’agost 27, 2008 3:15:00 p. m.

    som estats d'ànim amb potes, a diferència d'aquestes precioses fotos.

    ResponElimina
  6. Zazpidimecres, d’agost 27, 2008 3:16:00 p. m.

    Ara mateix, 2 volant, ets tu?

    Petonas guapa

    ResponElimina
  7. Barbollairedimecres, d’agost 27, 2008 6:00:00 p. m.

    ...però, de vegades, l'instint de supervivència, la por al dolor... el costum... fa que portem els escuts ben aixecats...

    la nostra "feblesa" serà la riota dels altres? ens prendran per ximples? o, simplement, s'aprofitaran i ens faran mal?

    però no hi ha res millor que trobar algú a qui mires els ulls i pots veure il.lusió, curiositat, rialles...

    i, aleshores, apropar-te i compartir sense cap mena de temor...

    follet...
    petonets, abraçades, somriures i complicitats tendres
    :o)********************
    (1 3D! i si, tinc la sort que saber tot el que m'estimes! t'E!)

    ResponElimina
  8. Sergidimecres, d’agost 27, 2008 8:39:00 p. m.

    Però una situació o l'altra depèn dels parteners, no?

    ResponElimina
  9. Laiadimecres, d’agost 27, 2008 9:15:00 p. m.

    Però per instint sol ser més senzill l'hermetisme i la reserva. El neguit o la por se la saben massa llarga i li tallen les ales a la papallona.

    I com que m'agrada viure i respirar, fora hermetismes, prou de respirar un i altre cop el meu propi aire! Que hagis tingut un dia brillant elur! petons!

    ResponElimina
  10. neusdimecres, d’agost 27, 2008 10:57:00 p. m.

    Tot anem en el mateix barco i amb la mateixa indumentaria i estris Zazpi, però n'hi ha que en saben més que els altres... o no, tot és tan relatiu...
    Gràcies preciosa, una abraçada beeeeeeeeen forta!
    La segona volant no era jo, reina, a aquella hora estava fet els mots encreuats de la vanguardia :P


    Som uns administradors pèssims dels estats d'ànims Estrip.
    Gràcies :)


    Poeta, no sé si cal abaixar-los massa els escuts, no pas sempre. No ens podem permetre segons quines debilitats, n'hi ha que només esperen a trobar un punt feble per atacar. Ja ho sé que no anaves per aquí, ja ho sé... però anar amb el lliri a la mà és refotudament fotut.
    I sort n'hi ha d'aquesta gent que mireu als ulls dels altres amb il·lusió i curiositat i somriures!!!!
    (si és que... ets un paio molt llest!! XD)
    Petons còmplice!


    Sempre Xexu, això sempre.
    Saps que volia acabar el post posant "clar que sempre depèn de qui tinguem al davant (o al costat)"?
    Capri!!!!!!!!!! ;*)!


    L'instint a vegades ens juga males passades Laia. I no sé si té a veure amb la por o el fet de connectar o no amb algú... perquè sinó, per què a vegades és tan fàcil el sense reserves?
    Bé, qui ha brillat ha sigut el sol, jo més aviat tinc un to mat... jejeje. Gràcies guapa!!! Jo espero que el malestar estomacal s'hagi esvaït, un petonàs!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)