
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
res material voldràs dir no?
ResponEliminaun somriure, una mirada, unes paraules...
Ondia!
ResponEliminadoncs que més voldria jo que obrir la porta i trobar-te...!
amb aquell somriure i aquella mirada de follet entremaliat...!
què més es podria desitjar??
petonet dolç, inyu!
:o)************ t'e.
Però no et frenis, que això té solució! T'envio telepàticament un dels meus pastissos i quedes bé segur ;)
ResponEliminaNo cal portar res, si el que ofereixes és un bon moment!
ResponEliminaSaps de sobres que no cal portar res... amb tots aquests ingredients: somriures, paraules, companyia, silencis, ... tot serà ben rebut a casa d'un amic.
ResponEliminaPots entrar sense trucar, la porta és oberta...
suposo que són sensacions que tots tenim alguna vegada...
ResponEliminaperò tu, que ets una taronja completa, ja hauries de saber que a qui et coneix ni somriures cal que li portis... cap por t'hauria de fer por;
petons i llepades dolces i salades!
així doncs, el meu bagatge seria:
ResponEliminaun somriure (o una ganyota :P)
una mirada entremeliada (que jo no la veig per enlloc, tot sigui dit)
unes paraules (amb els nervis sóc capaç d'estar parlant hores seguides, sinó pregunteu-li a la pobra Su* que m'ha hagut de suportar en moments d'histèria)
un pastís (Laia, jo també en faig de molt bons, mal m'està el dir-ho :P)
un bon moment ("hasta" dos Tarambaneta, je)
companyia (A "ratus" de mal aguantar)
silenci (la vergonya ja ho té això...)
una mica de por
i un suc de taronja...
tampoc està tan malament, no...
Gràcies :*
Si portes una ampolleta de Martini sempre quedaràs bé, ja saps que la porta no te la tancaran...
ResponEliminaNo està gens malament, no. Estàs convidada.
ResponEliminaafegeix-hi una de les teves abraçades amb petons i la teva tendresa tan especial i agradable!! tant, q enganxa!! ::)
ResponEliminaun petonàs trempada!!!
i molt bon dia!
afortunada em sento d'escoltar les teves paraules!!
No tinguis por a trucar i entrar... Fins i tot, entra sense trucar.
ResponEliminaFelicitats pel bloc.
I si per un dia el guió canvia? Truca-hi...I parla del que sents.
ResponElimina