dijous, 3 de gener del 2008

pluja ...

Comença a ploure quan arribo al final de la Rambla. Sense previ avís, una gota grossa em cau damunt els cabells curts, l'espolso tot preguntant-me d'on surt. Tres passes més enllà la segueixen d'altres, grosses, animades, aparegudes del no-res. M'esperava que tot plegat comencés amb un xirimiri suau, però no. Ja el va fer ahir. Avui no s'hi ha entretingut gens.
Porto un paraigua a la bossa. Fa dies que el passejo, és la meva manera de cridar a la pluja (deixant de banda els esgarips que faig quan canto). Em fa mandra treure'l. Plou força i em mullo. Amb un acte reflex, trec el paraigua quan travesso el pont; però no l'obro. Em deixo mullar. Massa dies esperant-la, com per ofegar-la ara amb el paraigües...

Plou... i estic contenta.

.
a

9 ventades ...:

  1. Bukdijous, de gener 03, 2008 4:55:00 p. m.

    I jo sense paraigües!!! I amb vaga d'autobuserus!!! I a 20 minuts del metro més proper... AARRGGHHHHH!!!!

    Però buenu, tot i així m'alegro, que bastant assedegada està ja la terra...

    Un petonot, maca!

    ResponElimina
  2. neusdijous, de gener 03, 2008 7:25:00 p. m.

    Deixa't mullar Buk!! i arribant a casona, una dutxa, un plat de sopa i au, festa major ;)
    Un petonàs, maco!

    ResponElimina
  3. Barbollairedijous, de gener 03, 2008 10:43:00 p. m.

    follet... jo aquest tarda m'he tingut que canviar de roba 2 vegades... però si no agafo una pulmonia haurà valgut la pena...

    eiii! gràcies.. per tot fins i tot pel desordre pùbilc (jajajajajajajaja!!!) aiiiiixxxxx,... cada vegada que ho llegeixo...

    vols un te verd amb menta, calentonet?

    petonets empàtics, nina, ;¬)*******

    ResponElimina
  4. Jo Mateixadijous, de gener 03, 2008 10:56:00 p. m.

    Quant a començat a ploure aquest mati al meu poble he pensat en tu, quant he baixat a fer un cafè a mig mati al costat de la feina i plovia he pensat en tu, quant he marxat cap a casa aquest vespre i plovia he pensat en tu i ara, mentre t'escric a tu i plou, continuo pensant en tu :-)

    Sabia que avui estaries contenta, un petonas ben gran dolça!!!!!!

    ResponElimina
  5. neusdijous, de gener 03, 2008 11:21:00 p. m.

    ooooooooooooooooh Poeta... un te verd amb menta! no saps pas com m'agrada!
    jejejejjeje si és que... les lletres del meu teclat es mouen de lloc totes soles!!!! jajajajajjajaja
    Eh que sí? passejar sota la pluja té un encant infinit i va taaaaaaaaan bé...
    Un petonàs rialler i un gràcies a tu, maco :******


    Caram Jo Mateixa... m'afalagues :) gràcies bonica. T'envio tants petonets com gotes de pluja han caigut (no et queixeràs, no jejejeje)
    una abraçada, bonica!

    ResponElimina
  6. dErsu_dijous, de gener 03, 2008 11:48:00 p. m.

    Sort en teniu, dels vostres anhels, doncs no teniu més que possar-vos vestida, vós i el vostre paraigua tancat, sigui matí o tarda, sota la dutxa, i fer anar, amb gest decidit, la clau de pas.

    :-P

    ResponElimina
  7. Anònimdijous, de gener 03, 2008 11:52:00 p. m.

    Hehehe jo tampoc he tret el paraigua! Plovia ara sí, ara no, ara una mica...
    I ara tinc un mal de coll... :P

    ResponElimina
  8. Anònimdivendres, de gener 04, 2008 9:30:00 a. m.

    Elur, crec que és el primer dia que he vingut a veure't. No entenc com no havia vingut mai abans. Hem estat veïnes de comentaris tantes vegades, a cal Barbollaire i també a d'altres llocs. M'agrada el teu blog, els teus poemes i m'agrada trobar-hi tankas. Tornaré.

    ResponElimina
  9. neusdivendres, de gener 04, 2008 9:59:00 a. m.

    Apreciat dErsu_, vos sabeu tan bé com jo que no seria el mateix, no, no.
    ;*)


    Doncs a cuidar-se Laia, eh? que ara és temps de grips i no cal pas agafar-la.
    Un petonet, maca!


    Benvinguda Carme i ben retrobada.
    Moltes gràcies, com diu el Poeta, disposa del que vulguis ;*)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)