He arribat a una conclusió.
Estúpida, ja ho dic ara, però conclusió al cap i a la fi.
El meu cos es queixa perquè no vol deixar estar els 33.
Ja he avisat de que era estúpida, eh?
[Avui la iaia fa 90 anys, ni un més, ni un menys.]
dijous, 10 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Això, benvolguda senyoreta E., té molt fàcil remei. Compteu en base 12 i ara en tindreu vint-i-nou. Permeteu-me, doncs, que us feliciti pel vostre trentè aniversari.
ResponEliminaFelicitats a la iaia de part meva però tu no corris tant, que per el teu cumple encara falten uns dies eh :-P
ResponEliminaBitxito, un petonas ben dolç!!!!!
Això és perquè 33 és un número bonic, i 34 és menys especial. Però ja t'hi acostumaràs, suposo, i el cos se't deixarà de queixar. Felicitats per la iaia!
ResponEliminaQuina casualitat, l'edat de Jesús i la meva, perquè jo també a 33 vaig decidir estancar-me, aposentar-me i deixar de créixer.
ResponEliminaFelicitats a la iaia!
Coi, elur... que no n'aprendràs res de la iaia? Si en tens poc més d'un terç dels que té ella, d'anys!
ResponEliminaEnhorabona a les dues. Segur que en fareu més i sobretot pensa que no importa el número. Ets una persona inquieta i amb ganes d'aprende, curiosa... i això manté viu l'esperit: viu i jove! Conec jovent a punt de morir perquè creuen que ja ho saben tot, i avis que mai paren d'aprendre. Aquests últims em semblen molt més joves i interessants!
li hauràs de fer 90 petons, que li agradarà més que no pas noranta estirades d'orella!
ResponElimina:)))
Felicitats a les dues. Capricornis totes dues, com jo també. I què té de dolet el 34? Mira-te'l bé i amb carinyo: 34 ... que no és ben bonic?
ResponEliminaa tots i totes:
ResponEliminano m'espanta pas fer-ne 34, i ara! a mi no, al meu cos ja no ho sé :P
Aviam, que encara els he de fer, eh? que correu vosaltres més que no pas jo.
A més el trenta-tres no m'acaba de fer el pes... em recorda massa a la trenta-T(e)resa...
Gràcies!!
Ramon... 90 petons?? però... tu saps el que costa fer-n'hi només dos??? jejejejee
Petons a repartir!
Hala, hala!!! Felicitats a dojo per la iaia. Per tu no, elur, que pel que diuen veig que encara et queden uns dies.
ResponEliminaRes, res. Benvinguda al club dels 34!
T'asseguro que pel cos és exactament igual que cumplir 33. Jo no he notat cap diferència...
34 Petonots, maca!
PD: 33 = trenta-T(e)resa???? Hehehe...
follet tard però petonets dolços per l'avia...
ResponEliminaPer tu, una bosseta dels especials ;¬)***
Felicitats guapísima!!!!!!!!!
ResponElimina34 petonets!!!!
He entrat al teu blog per casualitat i en veure el post no m'he pogut estar de voler felicitar la teva iaia. Tot i que se que ja ha passat el dia.
ResponEliminaGaudeix tan com puguis de les estones que et queden amb ella.
Jo malauradament no podré fer-ho més amb la meva, ni felicitar-li el 97 que hauria fer aquest 2008.
Molts petons a les dues