Just dos anys després d'obrir aquest bloc, el segon divendres consecutiu que m'adormo... em faig una pregunta...
divendres, 11 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Mira'l. S'acosta. A poc a poc, però està venint. Una miqueta de paciència, que ja arriba.
ResponEliminapotser me l'he quedat tot per mi...
ResponEliminapetons i llepades congelades!
Tot just fa 10 minuts, parlava d'això amb uns companys...
ResponEliminaAquest matí he anat amb bici a la feina i em sobrava tota la roba (bé, tota, tota, no, es clar...)
Paciència que diuen que aquesta nit les temperatures baixaran de 5 a 6 graus!!! (ja va sent hora...)
Un petonot calurós, maca!
Per cert, la foto és xulíssima!!!
ResponEliminaAi Xexu... perquè necessitem paciència per tot? vaaaaaaale, ja m'espero ;)
ResponEliminaHome Gatonot... i què en vols fer tu de tot l'hivern? va, reparteix-lo!!
Petons i moixaines sense fred :*)
I quina ruta fas Buk? més que res perquè a l'estiu sí que et sobrarà la roba i mira... "hasta" seria interessant de veure jejejejejje
Només??? si ara no baixem de 10º... aisss... quina estafa :P
La foto és impressionant, el bloc d'on l'he treta preciós, però tancat al 2006, una llàstima.
Un petonàs, maco!!!!
l'hivern?
ResponEliminaen els dins d'alguns...
en les mirades d'altres...
en els nens que pateixen per qualsevol motiu...
en la vellesa solitària...
en la falta d'estimació...
en la manca de somriures...
o parlaves del meteorològic?
petonet dolç, estimat follet de plomes multicolors ;¬)***
bbrrr...
ResponEliminaper les baixes temperatures registrades, i per les candeleres que pengen del meu nas... juraria que l'hivern s'ha instal·lat dins el meu estudi! Així no hi ha qui treballi! Una vegada més em veig hivernant com els óssos.
Del meteorològic Poeta, el meteorològic... l'altre ja hi és durant tot l'any :(
ResponEliminaT'envio una tona de somriures plens de petons, Poeta :******
Eudald!! fes-lo fora, hooooome no te'l quedis tot per tu!!!
Amb lo fotut que és treballar amb fred. Ja has acumulat prou energia per hivernar? Has tripiclat el teu pes i massa corporal? Tens prou grassa de reserva? mira que hivernar no és pas tan fàcil com sembla, eh?
I tu m¡ho preguntes? Aquest hivern que tampoc arriba, que també s'amaga, que tampoc vol tornar, que s'adorm... no ets tu?
ResponEliminajo?? l'hivern?? ara no sé per on agafar-m'ho això jo mateix :P
ResponEliminados anys de blog? felicitats! l'hivern? l'haurem d'anar a cercar a altres latituds!
ResponEliminaGràcies Deric!!! (com diuen les iaies, en vida teva! ;P)
ResponEliminaeh que sí? plou i neva a tot arreu menys aquí... no sé pas :(
felicitats pels dos anys, elur, que això s'ha de celebrar :) i per l'hivern no pateixis, que sempre acaba arribant
ResponEliminaDoncs a la teva foto t'ha quedat preciós, l'hivern!
ResponEliminaMoltes gràcies Aina, bonica.
ResponEliminaSuposo que sí... però és que és cansat haver d'esperar que arribin les estacions que més m'agraden, tardor i hivern... paciència ;)
Ais Carme, no és pas meva la foto, ja m'agradaria ja, però allà on visc és difícil trobar un arbre enmig del no-res, hi ha molts arbres i poc no-res :P
Petonets, mossetes!!