Fa uns dies vaig dipositar un petit bocí d'esperança dins una carta. Sabia que el pitjor que podia passar era que la resposta fos silenci. Em sabia greu, però ho acceptava, de fet fins les meves paraules escrites tot era silenci.
Tenia una espina clavada al fons de l'ànima, de feia molt temps. I necessitava llençar-la ben lluny, però sola no podia pas fer-ho.
La resposta no va ser silenci. Van ser unes paraules escrites en un sms. Prometent més paraules, però parlades. I amb una frase que em va dibuixar un somriure que encara em dura:
"Bon any. Ja el començaràs sense una espina..."
.
.
Doncs...Bon any 2008 !!!
ResponElimina=;)
Eiiiiiiiiiiii!!!! Que bé follet!!!
ResponEliminaEm fa molt content llegir això!!!
Un cabasset de petons dolços i sense espines ;¬)********
Aquests petits detalls fan començar l'any amb il·lusió.
ResponEliminaBon any
Aquests petits detalls fan començar l'any amb il·lusió.
ResponEliminaBon any
Gràcies Jaka maca, ihgualment!! Records per la Katerina!!
ResponEliminaPetons!
Gràcies Poeta, moltes gràcies :)
Una abraçada forta i alegre i petons petits i dolços :******
Doncs sí Núria, la veritat és que sí :)
Gràcies maca, igualment!
Llufa estava absent d'aixo!!!
ResponEliminaQue guai,m'alegra. Sino es fa el pas mai s'arriba a saber la resposta.
Un ole per tu!!!
Nikus princeseta meva.
T'ESTTIMOOOOOOOOOOOOOOOOO
doncs... bon any amb retard i enhorabona per les paraules amables!
ResponEliminapetons i llepades endarrerides!
Zazpi, carinyet... ja t'ho explicaré amb calma ;)
ResponEliminaGràcies, preciosa. T'E!!!!!
Gràcies Gatot, igualment :)
Petonets!