Vaig estar mirant el TN comarques el segon dia de temporal de llevant i em vaig enfadar. La periodista de Tarragona va entrar després dels gironins dient 'aquí sí que la pluja ha caigut bé'. Aquí dalt també senyora. A tot arreu, des de la muntanya fins el mar. Per tots els racons.
Que els humans siguem tant estúpids com per travessar passeres negades, anar arran de mar a guaitar les onades de
noséquants metres, de construir a tocar de l'aigua, de canviar el curs de rius i rieres... no és culpa de la meteorologia.
És com allò de culpar les sabates dels errors dels nostres peus.
I això a mi m'emprenya molt i ho he de dir.
Perquè tots aquests inconscients no només es posen en perill ells, sinó que hi posen als que els han d'anar a rescatar.
Em sap molt de greu que algú es mori, però també és cert que quan ho fan d'aquesta manera la pena es barreja amb una mena d'indignació. Moltes vegades penso que si aquella persona no s'haguera mort, aniria fins allà i li fotria quatre gardeles* per estúpida i per posar a tanta gent en perill i amb l'ai al cor.
Després les notícies diuen que les pluges han provocat
èquits morts i no, la pluja no ha sigut pas.
A mi la pluja m'ha arreplegat moltes vegades i l'única cosa que m'ha provocat és mullena. Els danys col·laterals són aliens al fet de ploure.
Podria fer una llista llarguíssima de tots els despropòsits humans, de tots els errors que repetim constantment, de la nostra incapacitat d'adaptar-nos al medi i la insistència en voler adaptar aquest a nosaltres, però tothom en té coneixement. Que volem admetre-ho ja és una altra cosa.
Per això demano, i creieu-me quan us dic que no costa gens, que es desvinculi l'estupidesa humana de la meteorologia.
Hi ha dues notícies. Una és el temps que fa o ha fet. L'altra que hi ha gent que no té senderi faci sol, plogui, nevi o caigui un tros de cel. Punt.
*Bufetades garrotxines.
