IV
Avui la primavera se m'ha fet tota meva
com una criatura: dóna més que no rep.
Ha pres a mà les regnes del meu cor, i l'estrep,
i desnua amb pols ferm la tristor que s'agleva.
Cerco un tast de vi nou. Caço qualsevol ham
-rebost esbatanat a la fruita i al re...
Plouen fulles d'olor, i el bon temps que em diu: té!
M'enduc, com un veler, sol i lluna al velam.
I a casa no m'esperes, amor, per fer-te'n do.
Les hores s'afileren, mals hostes del convit,
i l'enyor de mans balbes adoba la saó.
Un no sé què s'esblaça en cascades sobre el llit,
i, en no trobar l'eixida per portes ni balcons,
esbarria pel sostre teraranys de petons!
Maria Mercè Marçal _ Sal oberta
El sol ens encomana aquests "avuis poètics" tan florits.
ResponEliminaHa anat bé la pluja per aquestes contrades oi?
Una abraçada Neus :)
M'ha encantat l'últim vers!!! ;)
ResponEliminaBona entrada de primavera Neus!!
Joana, Lluna :)
ResponEliminaVa coincidir que vaig posar un poema preciós just el dia mundial de la poesia. Ni fet expressament, perquè no ho sabia pas que l'era!
Aquest any la primavera sembla diferent... potser perquè la puc gaudir d'una manera diferent, també.
Un petó per cada una i una abraçada!