El vent escampa,
de la flor de mimosa,
el perfum dolç.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
I ja la tenim aquí. De seguida tindrem un reguitzell d'olors, de colors... la calor...
ResponEliminaNo t'explico les olors que m'arriben... sembla que de la primavera no són. Ara, avui el solet escalfava força!!
ResponEliminaBona nit!!!
Tant de bo sigui una primavera ben dolça.
ResponEliminaPotxons pallaresos i besades mallorquines.
ah que bé! aviat tindrem la època de les alèrgies a sobre ^^
ResponEliminaMmmm...
ResponEliminaQue bé... trobava a faltar el perfum dels teus haikus.
Un gran preludi. Ja ho diu bé la Maria Merçè Marçal.
ResponEliminaAi XeXu i l'excés de llum, les al·lèrgies... és maca la primavera, llàstima que també sigui tan puta.
ResponEliminaTot depèn de per on es passi Lluna, si m'acosto gaire a la mimosa no puc respirar del poc que m'agrada :P
Amb què sigui de bon passar El ja n'hi haurà prou, si és dolça ja serà festa major ;-)
Petons i abraçades garrotxines!
Si només fossin les al·lèrgies rai!
Jo també Gripau, jo també. Quan me'n surt un quasi que ballo i tot, se'm fan escassos!
Gràcies Estranger! I tant, és una dona que s'ha de llegir la Maria Mercè.