Al matí ens ha visitat la Jana, la nena de la memòria prodigiosa, alta i guapa com ella sola.
A la tarda he anat a visitar a la S i a l'Arnau, el nen més preciós del poble i part de l'estranger. Un nen d'un any i mig que no calla mai.
Amb privilegis com aquests trobar-se malament és una anècdota absurda.
Caram com s'espavila! Molt millor fixar-se en ells que no pas en cap malestar. Ho aconsegueixes? Espero que sí.
ResponEliminaOoooooooooooh!! Si us plau!! Què maco que és :-))
ResponEliminaSuposo que hi heu anat, oi? que ell ho té claríssim!! :-))
hi ha un servei de pitets 24 hores?
ResponEliminaEm deia la seva mare Xexu, la primera que parla al vídeo, que dies enrera el va haver de fer callar a ell i al seu pare, que no paraven de garlar!
ResponEliminaConeix quasi tots els colors i ja compta fins a deu, per culpa de la Gallina Turuleca i la iaia ;P
Mentre he estat amb ells no m'he recordat de quasi res.
È que sí Assumpta? és una preciositat de pestanyes llarguíssimes i somriure encantador.
Una hora i un passeig després, quan tornàvem ha començat altra vegada: 'quan pari de ploure...' i no ho sé perquè jo he marxat.
jejejeje avui hem tingut un dia ben passat per aigua Jordi, baves, 'rebentons' i pluja... ja tenim per costum agafar llençols ;)
Oh! Que maco!!! No m'estranya que et caigui a bava!
ResponEliminaja veus Anna... i perquè no li veus la carona!
ResponElimina