
dimecres, 25 d’agost del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Avui devia ser un dia dedicat a Girona, unes fotos magnífiques, encara que no entenc la mania de posar-les així en mosaic. Totes ben grans farien molt de goig.
ResponEliminaAvui la cançoneta m'ha agradat, mira.
Avui he anat a dinar a Girona, on hi feia una calda insuportable Xexu, però m'ho he passat molt bé, he rigut molt :))
ResponEliminaPassa pel flickr i les hi veuràs de grans.
una abraçada!
Només calda, era un forn! No m'estranya gens que t'acostessis a la vora de l'aigua.
ResponEliminaGirona a l'estiu és força insuportable Alyebard, sí... però m'he d'anar climatitzant que d'aquí poc hi he de tornar cada dia i per força :P
ResponEliminaLa meva padrina (que viu a Girona) ja em diu que no s'aguanta... però on jo visc (on, on?) ni us ho explico! Com a mínim a Girona al matí fa fresqueta, segons els termòmetres del 3/24, és clar!
ResponEliminaI ben maco que és el nostre país!
ResponEliminaI Girona és de les que paga la pena visitar i "revisitar"!
*Sànset*
Hi farà calor, calda o el que sigui. Serà humida i diuen que la gent, de vegades, és una mica massa seriosa i, depèn de qui, un pèl creguda. Però, mira, hi vaig néixer, hi he viscut, hi tinc la família, hi vaig cada dia (a partir de l'1 de setembre, sant-tornem-hi, puaf!), m'hi he enamorat i m'hi he desenamorat, hi vaig aprendre a llegir i a escriure, a conduir, a fer-me gran, hi tinc enterrats els avis, té racons que m'evoquen situacions molt concretes de la meva vida, me'n conec la història, la respiro, l'enyoro, la necessito, l'estimo. I, objectivament, no està malament per passejar-hi, descobrir-la, menjar-hi i tornar-hi. O no? ;)
ResponEliminaPetonets d'una gironina de cap a peus.
Girona, un dels millors indrets on viure de tot el país! Una ciutat que m'agrada!
ResponEliminaAquests dies no s'està bé quasi enlloc Anna... sort que ja s'acaba!
ResponEliminaés preciós Sànset i no en coneixem (parlo sobretot per mi) ni la meitat!
Sí, però vine-hi a qualsevol estació que no sigui l'estiu ;)
Doncs sí Isnel, sí.
És molt maca Girona i jo, quan vivia a Olot, també l'enyorava.
Petons d'una garrotxina ;**
És molt maca Girona Albert, una ciutat amb tarannà de poble ;)
fa molt que no hi vaig... ja tocaria!
ResponEliminamolt maques les fotos, elur!!