divendres, 13 d’agost del 2010

dia #5 ...

cert, clar i breu: com més va més m'assemblo al meu gat.

a

12 ventades ...:

  1. neusdivendres, d’agost 13, 2010 10:41:00 p. m.

    i el dia s'acabarà escoltant Jeff Tweedy en solitari.

    ResponElimina
  2. Sergidivendres, d’agost 13, 2010 11:23:00 p. m.

    Sí que hi tens una retirada... Serà el nas rosat? El posat seriós? Espero que no sigui pels bigotis!

    ResponElimina
  3. Assumptadissabte, d’agost 14, 2010 12:33:00 a. m.

    Doncs en aquesta foto sí que has quedat una mica gatuna sí... :-DD

    Ara que en Txigrins ja no és al Barça, tindrà el Pèsol algun altre segon nom? :-)

    ResponElimina
  4. Assumptadissabte, d’agost 14, 2010 12:35:00 a. m.

    Per cert, i ara seriosament, crec que mai havia vist el nasset d'un gat de tan a prop... és molt bonic :-)

    ResponElimina
  5. neusdissabte, d’agost 14, 2010 11:55:00 a. m.

    aquest post és un GRAN dejà vu!

    ResponElimina
  6. Anònimdissabte, d’agost 14, 2010 12:19:00 p. m.

    Ja ho diuen que els animals s'acaben assemblant a qui els cuida!Tampoc havia vist el nas d'un gat des d'aquesta perspectiva. Què rosat!

    ResponElimina
  7. joandissabte, d’agost 14, 2010 12:59:00 p. m.

    potser abans començarà llegint "Adult Head" del mateix Tweedy, per una afinitat de portada: http://bit.ly/awcLOD

    ResponElimina
  8. Ramon Aladerndissabte, d’agost 14, 2010 5:28:00 p. m.

    No em diguis que ja mioles? :P
    Ja ho sé, és que també t'agraden les moixaines! (com a tothom)

    ResponElimina
  9. isneldissabte, d’agost 14, 2010 8:06:00 p. m.

    Però els gats no riuen! I tu, sí! ;)

    ResponElimina
  10. neusdissabte, d’agost 14, 2010 9:46:00 p. m.

    òsti Xexu... m'has fet mirar si em tocava depilar-me! jejeje
    alguna estona en faré una explicada de les nostres similituds.


    Txigrins em continua agradant Assumpta, té personalitat, tot i que no li dic gaire sovint... últimament tiro més dels noms caronyosos i nyonyos :P
    è quin nassiró tan rebonic?


    El dubte que tinc Albert és si no sóc jo la que quan més va més m'assemblo a ell i no a l'inversa...
    I si el poguessis tocar, fred ;)


    oh! desconeixia aquesta faceta d'en Tweedy... m'agrada molt aquesta portada, ja li preguntaré a en Pèsol quan li van fer la sessió fotogràfica ;-P
    Gràcies!


    ummm... a vegades sí Ramon :P
    També, també... però també en fujo, com en Pèsol.


    Saps que a vegades tinc la sensació de que en Pèsol sí que ho fa Isnel, per sota el nas... però ho fa jeje

    ResponElimina
  11. Assumptadiumenge, d’agost 15, 2010 1:23:00 p. m.

    Celebro això de Txigrins... a mi també m'agradava molt i trobo que queda maquíssim per un gat :-))

    ResponElimina
  12. Tu, jo i l'Otisdiumenge, d’agost 15, 2010 6:10:00 p. m.

    Que és maco en Pèsol, de tant a prop! Els morritus de l'Otis són negres, ben negres...
    Mishima de fons, m'encanta :)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)