Aquest migdia, ens hem ben calçat i hem anat a pasturar per una pineda. Hem tornat amb uns quants pinatells i algun rossinyol de pi. I els que hi hem deixat que començaven a treure el nas!Tenir un jèfe i una jèfa boletaires és el que té.
dimecres, 18 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Caram, heu aprofitat l'estona de dinar per anar a caçar bolets? Si que esteu ben avinguts. La resta de la gent fuig dels seus caps en aquestes hores!
ResponEliminaOstres! jo no en sabria pas jeje
ResponEliminaEm primer lloc, no els sabria veure i si, finalment, en veiés algun, segur que seria verinós!! :-))
De què deu venir aquesta frase "tocats del bolet"? :-)
Petonassos ;-)
Doncs més o menys Xexu, cadascú ha dinat on i com ha pogut i a tres quarts de tres hem anat a caçar bolets (oh! tota la vida dient que cacem bolets i ara arran de la mè de programa aquell em fot ràbia i tot dir-ne així!)
ResponEliminaEm queixo una miqueta de la feina, sobretot en les meves teràpies autobuseres, i hi ha dies en que n'acabo fins el capdamunt, però hi estic molt i molt bé i són molt bona gent.
Saps que era la primera vegada en la meva vida que trobava pinatells Assumpta? no n'anem a caçar mai d'aquests, per on jo visc tenim la sort de no tenir pinedes, només alguna de despistada. Visc envoltada de boscos de roure, alzina, faig, abans hi havien castanyers...
Tot és posar-s'hi i saber què busques. La resta seria com fer punt de creu, també et punxes algun dit ;)
Que diu que toquen què?
Petons!
quina enveja...
ResponEliminaJordi... t'he passat un mail per compensar l'enveja ;)
ResponEliminaA mi m'agrada dir-ne caçar bolets. Voldria dir-te que ho deia abans del programa, però no ho sé. Per aquí baix, en teoria, no es diu així. Però si et serveix de consol, jo el programa no el miro.
ResponEliminaXexu! ahir se'm va passar aquest comentari, aiss.
ResponEliminaA la Garrotxa quan busquem alguna cosa sempre, o quasi sempre (la Norma va fer una mica de mal en segons què), la cacem.
Tan puc estar caçant un jersei, com el gat, com un llibre.
'Estic caçant aquell llibre de tal, l'has vist?'
El programa l'he mirat aquesta setmana, només una estona, em feia gràcia veure com els sords anomenaven els bolets i les seves tàctiques per no perdre's pel bosc i trobar-se silenciosament. Quan va sortir aquell impresentable piju vaig plegar. Com pot ser que a algú li faci gràcia??