L'escombriaire s'afanya, a primera hora del matí, a recollir les fulles seques. L'aire s'aquieta amb un gest de complicitat. Quan queden la vorera ben neta i l'escombriaire satisfet, aquest comença a marxar. És just llavors quan l'arbre deixa anar una fulla. Només una, que cau lentament gronxant-se en l'aire quiet.
...
Volia posar música. Una preciositat acabada de descobrir. Us remeto a l'Spotify, no l'he trobat enlloc més: Tardor-de color verd de Damià Timoner.
dijous, 19 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
m'agrada la rebel·lia d'aquest arbre :)
ResponEliminaL'única cosa que accepto veure pel terra dels carrers de Barcelona són fulles! Fan bonic!
ResponEliminaa mi també m'ha agradat molt Clidice, d'aquí el post ;)
ResponEliminaI tant que sí Jordi! i no entenc aquesta mania de recollir-les a més córrer quan encara no han tocat a terra, o de podar els arbres abans no facin tot el procés caducifoli...
Ostres, quanta poesia en només 3 línies i escaig.
ResponEliminaAra mateix he obert l'Spotify i escolto la música suggerida, és preciosa.
un arbre quietament rebel... deliciós
ResponElimina(i m'encanta la música que ens regales, tks!!)
;*****
M'encanten les fulles al carrer, quan NO és el meu carrer, que aleshores em fan més nosa que servei, la veritat.... Tot no es pot tenir, oi? Per axiò m'encanta la fulla que ens has plantat :) Un petó
ResponEliminaa mi m'agrada la olor que fan
ResponEliminaa mi m'agrada axafar-les! aquell so...
ResponEliminacom les criatures!
Utnoa
Seria, més o menys, un burleta "a mi em vindran amb escombres" de l'arbre. Amb lo maco que és el soroll en trepitjar-les.
ResponEliminaui! Calla, calla! És com els dies que netejo: torco la pols, passo l'aspiradora i frego. Quan s'ha assecat el terra, m'assec al sofà i no és fins aleshores que la veig: un borrissol minúscul que vés a saber on coi s'havia amagat tota l'estona que he estat netejant... ARGH!!!!!!! Em fa TANTA ràbia!!!!
ResponEliminaSóc l'única que m'he posat del costat de l'escombriaire???
A mi m'agrada molt com relates però no sempre et sé comentar, bon post com tots vaja, però aquest de la fulla seca i l'aire m'ha agradat més.
ResponEliminaNo es pot evitar, ja poden anar escombrant, però és tardor, i no ens la podran robar.
ResponEliminaQuina preciositat de post!! :-)
ResponEliminaEstic d'acord amb tots els que dieu que no us molesten gens les fulles pel carrer! si són precioses! I foto m'encanta! :-))
Caram... moltes gràcies Deric :)
ResponEliminaSí, aquest paio és una joia tocant la guitarra!
Gràcies Hypatia, guapa!
Me n'alegro!! ;*********
Suposo que no Cris...
En Pere té molt bon ull.
:*)
I a mi Jordi, l'olor, el color, el soroll...
També Utnoa! i quan passes per un lloc on n'hi ha moltes arrossegar els peus... és divertidíssim!
Pitjor que les criatures! I que per molts anys ho poguem fer!
Ja veus Òscar, escombres contra un arbre tenen les de perdre sempre!
Un soroll cruixent.
jajajajaja conec la sensació Núr i tant!
Però en aquest cas, m'agrada el borrissol escapista ;*)
Moltes gràcies Cesc.
No passa res, a mi em passa en molts blocs.
Una abraçada!
Reivindiquem les fulles seques Xexu!!
És la tardor qui guanya qui guanya, és la tardor qui guanya a la calor!
Uf... està molt agafat en pinces... ho sé. Hi rumiaré més.
Moltes gràcies Assumpta :)
Hi ha una sardana que m'encanta que es diu 'Les fulles seques'. La lletra és de l'Àngel Guimerà i la música de l'Enric Morera.
"Les fulles seques fan sardana
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se'n vénen dolçament.
(...)"
La vaig cantar un munt de vegades i encara la guardo a la memòria. És una preciositat.
Doncs jo el trobo prou encertat!
ResponEliminaGràcies maco ;*)
ResponElimina