Tarda de lectura superficial tot escoltant Time without consequence d'Alexi Murdoch.
Una i altra vegada.
Enamorada, de nou, d'una veu i una guitarra. No canviaré mai en això i m'agrada que sigui així. Hi ha debilitats que s'han d'alimentar.
Una i altra vegada.
Enamorada, de nou, d'una veu i una guitarra. No canviaré mai en això i m'agrada que sigui així. Hi ha debilitats que s'han d'alimentar.
Llegint i escoltant música que t'agrada... doncs descrius una escena magnífica!! :-)
ResponEliminaI és clar que no has de canviar... música, lectura... sensibilitat :-)
Guapa!! :-)
Si no ens enamorem una mica de la música que escoltem, què caram hem de fer. Aquesta tarda escoltava unes cançons d'aquestes facilotes de la nostra època, d'aquestes que posaven a les discoteques, i mira, m'he vist cantant-les i bellugant ben animat. Qui pot dir que són dolentes si m'han alegrat aquell moment? La música ho pot tot.
ResponEliminaÉs que la majoria de vegades... si no ens mimem, si no ens concedim petits capritxos nosaltres mateixos... ningú ho farà per nosaltres ^^ A part de que és saníssim i et garanteix un moment de plaer il·limitat :)
ResponEliminapetonets!
Em referia a canviar en la meva debilitat per les veus i les guitarres Assumpta ;)
ResponEliminaMoltes gràcies, maca. Un petonàs!
Enamorar-nos de tot el que ens agradi Xexu! un paisatge, un somriure, una cançó, un llibre, unes paraules, un gat, un gos (ahir em vaig enamorar d'un dogo argentí! aiiii que n'és de maco aquella bèstia...), una gest... encara que només sigui efímerament, encara que només sigui per tota la vida, sobretot amb la música.
I ara, després de la filosofada de la setmana, et fotré crits. Què és això de la música de la nostra època???? ja parles com la S. Ara! és la nostra època. Mentre estiguem vius és la nostra època. I per acabar-ho d'arrodonir, et faig una llengota, ale. :P
Exacte Laia!
Qualsevol dia d'aquests et demanaré que em passis una còpia del dni per mail... segur que no ets més gran del que dius doneta preciosa i sàvia com poques?
Un petonàs i una abraçada enorme!
Em fa gràcia llegir-vos, XeXu i Elur :-)) jajaja jo no dic "la meva època" jo dic "els meus temps" jiji
ResponEliminaAra bé, una cosa ben maca sí que ha dit el bioquímic i és que la música ho pot tot... a mi hi ha moments que m'ha fet plorar, altres vegades, una sola cançó m'ha animat el dia sencer... et porten records, et fan pensar, et fan somriure, ballar, et relaxen, t'emociones. Hi ha música per a cada moment :-))
Doncs Assumpta... també et fotré crits, è? que 'els meus temps' i 'la nostra època' és el mateix!
ResponEliminaUna servidora sempre diu 'quan era més joveneta que ara, que encara en sóc i molt, ...' jeje
Aquest bioquímic a vegades sap què es diu i tot, sí. jeje.
És un privilegi que tenim Assumpta, poder escoltar!
Petons en si bemol!
Bona tria per a una tranquil·la i relaxada tarda de diumenge.
ResponEliminaSaps, tan sigui cantant com parlant, em fixo moltíssim en les veus de les persones. M'ha fet gràcia la teva observació.
Bona setmana.
=)
En Murdoch és ben afortunat. Ara m´ha vingut al cap el Murdoch de "El equipo A". Com era aquella frase del Peppard?
ResponElimina"Me encanta que los planes salgan bien".
Què dius, que et vas enamorar d'un argentí drogat? Això no pot ser bo de cap manera :P que jo també en sé.
ResponEliminaMúsica de la nostra època, música que ningú recordarà, només nosaltres. Naturalment tothom recordarà el One de U2, però no el que jo escoltava ahir.
I ja ho sé que ara i sempre serà la nostra època. És una mica inevitable fer el viejins i recordar la música de quan érem més joves. La diferència que espero mantenir sempre és que jo flipo amb la música que va sortint, sempre hi ha coses que m'agraden. Mon pare sempre m'inflava el cap amb que no hi havia res nou, que tot estava inventat, i com els Beatles i els Stones no hi havia res. M'agrada poder-li dir que per sort no hi ha res igual perquè no m'agraden gens. I què hi fa que estigui tot inventat? En el cine també i bé que mira pel·lis. Sempre hi ha aire fresc i música bona (i dolenta!).
Aquest pensament el vaig tenir ahir, i és motiu de post, tot i que no el faré. El fet de seguir valorant la música que es fa i no dir que 'siempre tiempos pasados fueron mejores', que d'aquí a 'amb franco es vivia millor' només hi ha un pas. Espero seguir així molt temps.
Apa, ja t'he fotut el rotllo i ara t'aguantes. I si no t'agrada, et trenco les cames, i tan amics. (Això és perquè rigui l'Assumpta).
Paraula de verificació: quini, com aquell jugador del Barça que van segrestar.
Ja pots comptar Estranger, l'afortunada sóc jo que els puc escoltar.
ResponEliminaEra el que més m'agradava de l'Equipo A, en Murdoch.
Sempre és un plaer quan els plans surten bé :*)
Em fas llengotes Xexu? jajaja
Oh... no t'agraden els Beatles? ets ben estrany! ;)
És increïble la música, boníssima, que surt. I dolentíssima, però com que podem triar el que escoltem.
M'aguanto perquè m'agrada el que dius i com ets, que sinó ja en parlaríem una altra estona.
Un petó!"
Jajajaja que tonto, XeXu!! juasss he rigut!! :-PP
ResponEliminaEls Beatles són genials, XeXu... però crec que tu te'ls escoltes ja amb mala disposició perquè t'han volgut dir que no hi ha res millor... i tampoc és això :-)
Estic segura que si el teu pare un dia et vingués i et digués que ha escoltat Antònia Font i li ha agradat, aquell dia podries escoltar els Beatles d'una altre manera i trobar-los aquell punt de senzillesa meravellosa que tenen :-))
Vaia parell!
ResponEliminaSou terriblement terribles i m'agradeu :)
Però què fariem sense aquestes petites debilitats que ens fan crèixer??
ResponElimina