dilluns, 2 de novembre del 2009

haiku per l'Assumpta ...

La nit és fosca.
La lluna plena brilla
enmig de núvols.
a

19 ventades ...:

  1. Assumptadilluns, de novembre 02, 2009 11:42:00 p. m.

    Fes-me un haikú per a mi!!
    M'agraden!! :-))

    ResponElimina
  2. Sergidimarts, de novembre 03, 2009 12:10:00 a. m.

    Ara trauré el cap a veure si la veig, que ahir estava espectacular, ara deu ser ja...

    ResponElimina
  3. Jordi Casanovasdimarts, de novembre 03, 2009 12:13:00 a. m.

    l'assumpta pensa
    que fer haikus és fàcil
    i no ho és tant

    patillero però quadra, el meu eh!

    ResponElimina
  4. Assumptadimarts, de novembre 03, 2009 12:22:00 a. m.

    Noooooo, Jordi, t'equivoques... jo SÉ que és molt difícil :-))

    Si fos fàcil jo en faria! :-)

    (Una vegada en vaig fer un... espera que el vaig a buscar)

    Mentre sóc fora ja me'n podries fer un altre, més... no sé... més...

    ResponElimina
  5. neusdimarts, de novembre 03, 2009 12:24:00 a. m.

    el que va escriure l'Assumpta:

    Elur: del vent
    és nómada i poeta.
    Com un ocell.

    ;)

    ResponElimina
  6. neusdimarts, de novembre 03, 2009 12:25:00 a. m.

    jajaja... per una vegada he sigut més ràpida que l'Assumpta, el Llampec de Reus!

    Petons!

    ResponElimina
  7. Assumptadimarts, de novembre 03, 2009 12:26:00 a. m.

    Noooooo, que aquest ja sé que no és! :-)) que ja m'ho vas explicar!! ;-))

    Aquest:

    Veig núvols foscos
    i voldria avisar-te.
    Tu no m'escoltes    .

    I aquest:

    Dits adormits
    teclegen melodies.
    Comença el dia    .

    Són a Personatges Itinerants :-)
    La Carme Rosanas em va convidar a probar-ho, però jo ja sé que no és pas la meva especialitat, no.

    Jo llavors creia que això eren haikús, però ara ja no ho sé :-)

    ResponElimina
  8. neusdimarts, de novembre 03, 2009 12:31:00 a. m.

    vaia... :P

    doncs qui t'ho ha dit que no n'eren? el primer potser és massa 'personal' i no m'atreveixo a dir ni sí ni no, tot i que per mi segur que no ho seria.
    Però el segon? és tot un haiku, un bon haiku.
    Imagino la poetessa de haikus, l'Assumpta, escoltant algú que toca el piano mandrosament mentre clareja... una imatge preciosa sí senyora.

    Petons ;*)

    ResponElimina
  9. Assumptadimarts, de novembre 03, 2009 12:31:00 a. m.

    Però vaig fer alguns poemets, eh?
    No eren bons, no :-))
    Però jo els feia amb tota la fe del món... i em posaven uns comentaris maquíssims, perquè no em desanimés i ho seguís provant :-))

    Mira, això pretenia ser un "doble haikú" :-)

    Ara ja sé que no ho són perquè no parlen de la naturalesa i no són objectius, que introdueixen sensacions pròpies i tal, però llavors em creia que ho eren... però mira jejeje...

    En la nit trista
    una espelma està encesa.
    Porta esperança.

    La llum reflexa
    ben a prop del coixí.
    i el plor marxa    .

    Allò era com una "roda poètica" el meu poema mirava d'agafar alguna frase de l'anterior que havia escrit. En aquest cas recordo que era d'en Cesc :-)

    Jo normalment seguia a en Cesc o a la Carme, perquè eren els que més em coneixien i em feia més confiança ;-))

    ResponElimina
  10. Assumptadimarts, de novembre 03, 2009 12:33:00 a. m.

    Tu creus que el de Comença el dia... és un haikú de veritat?! :-))

    També seguia una frase d'en Cesc :-))

    Un dia, si no em fa vergonya, copiaré aquells poemes al meu blog... potser :-))

    ResponElimina
  11. Assumptadimarts, de novembre 03, 2009 12:37:00 a. m.

    Has canviat el títol del post!!!

    :-DDDDDDDDDDDDDDDD

    I jo anant entrant i posant comentaris i fins ara no m'adono...

    Uuuuiii, uiiiiiii... que no veus que em fas emocionar? ufff

    Ara m'has fet emocionar...

    Smuaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaac!!!

    ResponElimina
  12. Jordidimarts, de novembre 03, 2009 8:56:00 a. m.

    Algú em pot explicar què és un haiku?? Molt agraït!!

    ResponElimina
  13. neusdimarts, de novembre 03, 2009 10:09:00 a. m.

    Assumpta... ets el que no hi ha!
    Petó!


    Ui Jordi... aviam si me'n surto.
    És un tipus de poema japonès que consta de 3 versos sense rima, de 4-6-4 síl·labes cadascun. És un tipus de poesia que no admet metàfores, busca descriure la natura, les estacions, un instant... sense floriments, ni romanticismes. Com fer una fotografia d'un moment, sense implicar gaire o gens el 'jo'.
    :)
    Sembla que sàpiga del que parlo è?! jeje

    ResponElimina
  14. Cris (V/N)dimarts, de novembre 03, 2009 10:21:00 a. m.

    Doncs un aplaudiment per a tu elur, és un haikú preciós ia sobre per una bona amiga, que està més contenta que totes les coses :)

    ResponElimina
  15. neusdimarts, de novembre 03, 2009 10:27:00 a. m.

    Ai l'Assumpta és feliç només amb un somriure Cris, per això és tan maca :)
    gràcies!

    ResponElimina
  16. Jordidimarts, de novembre 03, 2009 10:59:00 a. m.

    Oido cocina!! Ara ja ho sé per la propera vegada!

    ResponElimina
  17. Assumptadimarts, de novembre 03, 2009 11:02:00 a. m.

    Tu sí que ets maca!! :-)

    ResponElimina
  18. Bukdimecres, de novembre 11, 2009 12:08:00 p. m.

    Bravo! La lluna de tardor, la més maca segons el japonesos. I entre núvols... la màxima bellesa :)

    Un petonot, maca!

    ResponElimina
  19. neusdimecres, de novembre 11, 2009 4:44:00 p. m.

    Jordi, Assumpta... :)))


    Buk... moltíssimes gràcies, de debó. Que els meus haikus t'agradin és ... en fi, és molt per mi. Gràcies de nou mestre!
    Un petonàs enoooooooooorme, maco!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)