Hi ha dies que t'aixeques i els ulls noten la tempesta que viuràs a la tarda. Intentes fer-te quatre fotos amb el rostre relaxat i no ho aconsegueixes de cap manera. El dia s'ennuvola mica en mica i es va fent fosc quan tot just és migdia, fins que descarrega una bona quantitat d'aigua i veus que el més interessant ha passat per l'altre extrem de la vall. Asseguda davant l'ordinador contemples com el sol eixuga les teules dels veïns més llunyans i Rocacorba es perd envoltada d'una negror que voldries tenir sobre teu. No surts a buscar l'arc iris, ni tampoc a fer fotos a les gotes. Amb el primer ni hi penses, la segona opció la descartes per falta de llum. Quan arriba novembre el sol ja és força esquerp i desapareix massa aviat.I quan ja és negra nit, una maneta s'agafa als teus cabells per adormir-se...
Ja fa dues hores que no arrufes el front per res. Els ulls no han tingut temps de notar tempestes ni ventades.
hi ha coses que no canvien, sortosament. I tenir el front llis per aquest motiu és una d'elles :)
ResponEliminaLes màgiques manetes de la innocència... i és que el petit té uns ulls i s'intueix un somriure, que entendreix...
ResponEliminaBonica melena!! :-))
Molt bo l'autoretrat.
ResponEliminaI encara una altra cosa: trobo el teu post just quan acabo de fer-ne un altre sobre la música de Hair per al bloc de músiques-sense-les-quals...
Salut!
:)) doncs sí Clidice. Un petó!
ResponEliminaEntendreix i fa mitja por Assumpta, té una mirada i un fet de pillo que no se l'acaba!
La que hi ha, ni més ni menys :P gràcies!
Gràcies Càndid :)
He passat pl 'músiques' i no he trobat aquest post, però sí d'altres prou interessants :)
Ara diré una cosa que potser trenca la màgia, però estic segur que molts, amb manetes més grans, també voldrien agafar-te els cabells per dormir amb la teva olor a prop. Jo no tinc sentit de l'olfacte, mala sort. Però m'agraden els teus cabells tan llargs!
ResponEliminaAra m'has encuriosit i voldria veure la foto sense que la càmera et tapi la cara, hehehe.
Veig que te n'has sortit perfectament de fer de cangur, i que el teu nou animaló ja t'adora.(Això és el que hauria d'haver comentat de bell inici. Això, i que el text que escrius és magnífic).
Pensa Xexu que, cada vespre quan arribo a casa, tinc una feinada de por per esquivar la corrua de mans que volen arreplegar-me els cabells! Però ja m'hi he anat acostumant, vès.
ResponEliminaAquesta em sembla que me la pagaràs è? que m'has fet passar vergonya! ara... he rigut molt també!! jejejeje
Gràcies.
Va, això és fàcil, només has de buscar una mica.
Pobre Arnau, no li diguis animaló! je, encara no té gaire consciència pobret.
Gràcies altra vegada :*)
XeXuuuuuuu busca posts d'un temps enrere, homeee!! que va posar una foto sense càmera al davant!! :-))
ResponEliminasort que la càmera no és transparent si no tal com estàs mirant la pantalla hauries sortit ben guenya ;)
ResponEliminaQuina sort de tenir aquesta maneta!
ResponElimina*Sànset*
Deixa, deixa Assumpta, no cal que busqui res, tot plegat pel que s'ha de veure!
ResponEliminajajajajajjaja doncs sí Jordi ben guenya!! ;)
I tant Sànset, els seus pares ho saben bé prou!
En una cosa ja en tens de raó:
ResponEliminaQuin dia!
Aquí a Reus també hagués pogut fotografiar l'arc de St.Martí una colla de vegades...
Però, a més, si ell ja la va veure aquella foto que dic. He vist que hi ha comentari seu en aquell post. Igual va pensar que era una model o una foto de Google :-))
ResponEliminaAvui, per Barcelona, només vent... i algun nòmada. Ni rastre de l'Arnau!
ResponEliminaSaps que no sé si va sortir Agnès? ho vaig pensar, però no vaig ni mirar si hi era... :)
ResponEliminaAssumpta! a hores d'ara ja hauries de saber que en Xexu, per segons què és molt despitat! :)
Segur que es va pensar que era una model, on vas a parar!
jajajajajajaja
Ui no, l'Arnau avui ha passat el dia amb la seva tieta de veritat i padrina, Jordi!
A Barcelona ha fet vent? demà segur que és portada a la vanguardia, doncs! :P
Jejejeje a que busco el post i poso el link? :-))
ResponEliminaClicant AQUÍ és pot veure una foto real de la Elureta :-))
ResponEliminaI clicant damunt la foto es fa més gran :-))
Assumpta, maca... vols fer el favor de no fer-me publicitat?! hooooooome! jajajajajajaja
ResponEliminasi ja m'ha vist la cara tothom! he posat més d'una foto meva i et prohibeixo rotundament que les enllacis, que ja et veig a venir i jo, encara que no t'ho creguis, sóc tímida, conxus!
Un petó, femme terrible!
Paraula que no enllaçaré totes les fotos teves que trobi :-) però les buscaré per veure-les jo :-))
ResponEliminaRecordo una vegada fa molts anys. La meva germana era una nena petitona, tindria 5 o 6 anys com a molt. Estava malaltona i tenia febre... un refredat molt fort, però com no li feia mal res, doncs estava moguda, nerviosa... ella que no era una nena especialment tremenda, aquell dia corria per tota la casa i costava que estés tranquil·leta. No li havia passat mai una reacció així.
Doncs bé, crec que això m'està passant a mi. Tinc un refredat amb el cap mig espés i, enlloc d'estar empiocada, estic fent molt el ximple per tots els blogs. Més val que em calmi una miqueta :-))
Smuaaaaaaaaaaaaaaaaaac
Creu que si no ho fessis et trobaria a faltar, molt!
ResponEliminaCuida't molt, è?
Una abraçada!!
Avui a La vanguardia, el fred, no el vent! Has perdut el premi... ohh!! jejeje
ResponEliminaQue bé que te n'hagis sortit tan bé, perquè aquells ullets de l'article anterior eren força... tremendos! ;)
ResponEliminaQuina enveja de melena...