Fa dies que tinc un mail per contestar, dic dies i potser ja són setmanes... Però quan no saps què dir és complicat trobar paraules. Com quan no tens res a dir. I ja no sé si és que no sé què dir, si no tinc res a dir o si no vull dir res.
Ahir vaig descobrir que érem dijous, a migdia. A quarts de nou del vespre, anava repetint demà és divendres! per acabar-m'ho de creure. Aquesta setmana ha sigut estranya. Dilluns hi va ser però no hi va ser, el vaig viure per inèrcia i el tinc mig borrat.
Fa dies, massa dies, que voldria però no ho faig. No és allò de voler i no poder, no. Poder, puc, i tant! Només m'haig d'espolsar la vergonya del damunt, foragitar aquesta timidesa que creia superada. Tu fas un pas i jo em quedo immòbil. Intento fer-ne un i resulta que en reculo dos. I així no arribarem pas enlloc. Vi-su-a-lit-za-ci-ó!
El temps passa sense que tingui temps de comptar-lo. La qüestió és: realment vull comptar-lo?
divendres, 22 de maig del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La vergonya és la cosa més inútil que hi ha al món! Treu-te-la de sobre d'una vegada!!! ;-)
ResponElimina(Sóc la persona menys indicada per dir-te això, tu que has comprovat "in situ" lo vergonyós que sóc...sigh...)
Un petonot ruboritzat, maca!
doncs jo acabo de descobrir que ahir era dijous... i jo convençut que era dimecres. He perdut un dia.
ResponEliminaEl cas és... vols contestar aquest mail?
ResponEliminaUtnoa
Jo crec, que en aquetsa contestació que "defuges" podries explicar precisament que has tardat tan a respondre per tot això que ens dius... Explicar la veritat, sempre és un encert.
ResponEliminaUna abraçada!
Crec que parlo en boca de tots si dic: posa't a escriure el mail ja!! Ja no només per tu, que et cal treure-t'ho de sobre, sinó també per l'altra persona, que està esperant la resposta. Tu creus que l'has de deixar així?
ResponEliminaQuan el temps es compta, malo. De fet, el temps no existeix.
ResponEliminaDoncs.... estoooooo....
ResponEliminajo hi diria que no, que no contestis... encara.
A vegades, quan no trobem la manera de posar-nos-hi és perquè no ho tenim clar. A vegades, tenir-ho clar necessita que passi el temps (mentre mirem cap a un altre cantó, que si ens hi concentrem se'ns embolica encara més).
Somriu, passeja, deixi que creixi una mica més la lluna..... i reconciliat amb tu
=;*)
Sí, entenc que hi ha moments en els que voldríem tancar-nos i ser aliens a tot el que passa allà fora, deixar que tot seguis el seu curs... però al final caldrà fer una passa, només una ;)
ResponElimina"Destemporització"... serà això el que em passa a mi que no m'acabo d'ubicar?
ResponEliminaJo també tinc un mail per respondre des del dia 7... i em sap molt de greu, molt... però és que no sé com posar-m'hi...
Jo estic estressada, ho tinc clarissim.
I tu, visualitza coses bones, dona!! :-))
jajajajajja Buk!! No home, no! que te'n vas sortir molt bé, home!!!
ResponEliminaUn petonàs, maquíssim!!
Avui diumenge Jordi... encara!
Ja ho dic al post Utnoa:
"I ja no sé si és que no sé què dir, si no tinc res a dir o si no vull dir res."
Dona Tarambana, si no l'he respost és perquè no vull escriure paraules només per quedar bé, només vull dir la veritat... però a vegades és ben complicada.
Ummm Xexu... no sabria què dir-te, hi ha coses que necesiten el seu temps... i últimament jo estic molt lenta (no vas pas llegir el comentari que em van deixar al post 'mandriles', no? resulta que fins i tot estic endarrerida :P)
Ho sé Estranger... però a vegades cosra tant recordar aquesta veritat!
Hypatia!!!!! Com em coneixes!!!!!
Petonassos i abraçades!!!!!!!
Gràcies ;*
Ui no Alegria, res més lluny de la meva intenció, no tinc cap ganes de tancar-me, tot el contrari, necessito espais oberts!!!
Mentre no m'entrebanqui fent-la :P
No ho sé Assumpta... em sembla que és que tanta calor atueix de mala manera!
No t'hi capfiquis amb el mail, ja sortirà el que hagis de dir, sense presses! i si algú en té que passi a davant!
Viualitzar coses bones... veig una copa.. molt gran... amb un llamp d'orelles!!!!! ;)
Si tens el mail al cap, és que d'alguna manera vols contestar-lo, crec jo.
ResponEliminaLa timidesa has de vèncer-la, o deixar-la de part, de moment, i mirar què vols fer en realitat. Pregunta't: Si no fos tímida? Què diria? ... i dir-li-ho.
Au, ja he fet de psicòleg sense títol! és que no me'n sé estar!
Un petó!
Sí que voldria contestar-lo, sí.
ResponEliminajejejeje... sembla fàcil i tot llegint-te Jordi! però m'imagino sense timidesa ni vergonya i sense saber què coi dir! jajajajaja
Gràcies ;*)