Diumenge al vespre asseguda davant l'ordinador i pensant que m'agradaria escriure alguna cosa prou bonica, però sense saber-ne. Em miro una i altra vegada una foto. En podria fer un haiku, però no el trobo. No m'agraden els diumenges al vespre. M'adono que tinc la persiana quasi abaixada i tampoc m'agrada. La pujo i entra la llum de la farola. Demà quan soni el despertador veuré com despunta el dia. El gat, mig adormit, em guaita del llit estant. El ventilador del meu pobre ordinador no reposa ni un segon. Tinc un quadre d'una marina penjat a la paret. Tampoc m'agrada. Me'l miro i penso que m'agrada quasi tan poc com els vespres de diumenge. Al costat hi ha un gravat amb els rostres dels quatre Beatles, posats per parelles. Fins i tot en això vaig diferenciar els que m'agraden dels que no m'acaben de fer el pes. Els que m'agraden ara ja no hi són i jo els vaig posar junts, Lennon i Harrison. També hi tinc dues reproduccions d'un fragment d'un quadre de Gustav Klimt, Les tres edats de la dona. Però m'agradaria molt tenir-hi una reproducció d'aquest: L'arbre de la vida, que ell va separar en tres parts: Expectació, l'arbre de la vida i la realització.No m'agraden els vespres de diumenge. Perquè començo a escriure i acabo dient coses sense gaire sentit ni cap interès.
El gat ja dorm...
El gat dormia, però segur que s'ha despertat després. A mi els diumenges al vespre no em desagraden, tot i que són millors en companyia. De fet, he passat el vespre en companyia, encara que tothom amb qui he parlat estava molt lluny.
ResponElimina"Gota de nit
ResponEliminaCarícia de vida.
Riu el pètal"
(si em permets la gosadia de regalar-te un haiku, amoret)
t'e!
:o)********
qui ho diu que no tenen sentit ni interès? amb els Beatles estaríem d'acord però amb Klimt i per influència em quedo amb el Portrait De Emile Flöge.
ResponEliminaNo és cert que no en sàpigues d'escriure coses boniques; no diguis mentides, eh??
ResponEliminaL'arbre de la vida de Klimt... per mi té una significació molt especial. Una vegada, una persona que en sap un niu, me'l va pintar en una postal, amb un poema dedicat.
Elur ... que tinguis una bona setmana. Continua buscant la bellesa. Ha d'haver-hi moments pels sentits, no trobes?
I tant que es va despertar després, el vaig despertar! bé havia de poder-me posar al llit jo :P (tinc un gat amb tendències canines i okupes Xexu!)
ResponEliminaVaig allargar tan com vaig poder estar-me al meu refugi dels diumenges a la tarda, fent-la petar amb la S i en P, si no fos per ells els diumenges tarda-vespre serien realment depriments.
M'alegro de que tinguessis companyia, maco. Hi ha distàncies que desafien totes les lleis i acaben per no existir. Un petó!
Poeta... és molt bonic i t'ho agraeixo de tot cor, però... ara aniré de llesta, eh, "aprepara't"! ;)... això no pot ser un haiku, les metàfores no hi tenen cabuda en el món dels haikus :)
Però m'agrada molt, eh?! petons! :******
Jordi C, també li tens molta mania al McCartney?? jeje
És un quadre molt bonic el que dius, sí.
Tinc tanta debilitat per Klimt que sóc inacapaç de trobar un quadre que em desagradi ;)
Ai Jordi, això podria ser motiu de debat jejeje, a més el nas no'm creix o sigui que de mentides res, eh?
És molt especial aquest quadre, sí. Per mi aquesta abraçada té molta més força que el seu famós petó, que també m'agrada molt i molt, eh?
Saps? no la busco la bellesa, me la trobo cada dia, en les persones i tot el que m'envolta, però hi ha dies que tinc més capacitat que d'altres a l'hora d'adonar-me'n.
Gràcies maco, tu també. Una abraçada!
Els vespres de diumenge... dóna'ls-hi l'oportunitat de portar-te alegries. Ben segur que t'acaben sorprenent. Una abraçada.
ResponEliminaAra no sé què dir-te GripauBlau... si no juga el Barça i no guanya, poca cosa més puc esperar em sembla :P jeje
ResponEliminaUna abraçada i gràcies!! :*)
Les bones sorpreses no se sap mai d'on vénen ni cap on van... si deixes una porta oberta, potser s'aturin a berenar a casa teva.
ResponEliminaPortes i finestres obertes de bat a bat GripauBlau :)
ResponElimina