una estona de cel ...

Arribo al parc una mica abans de les 3. Pensava trobar tulipes i en el seu lloc hi ha pensaments de mil colors. Decidida em dirigeixo cap al banc i m'aturo en sec. Està ocupat, tota aquella zona està presa per un grup de pre-adolescents que criden, corren, juguen, sobretot criden, molt, massa. Per sort el parc és prou gran per cabre-hi tots i me'n vaig cap a l'altra banda tot resseguint el canal (o és la canal? dubte resolt). No hi ha cap ànec collverd a l'aigua i noto que em falta alguna cosa. Desvio la mirada del canal i els veig tots agrupats dormint arraulits resguardant-se del sol i de l'airet. Alenteixo el pas i procuro no fer gaire soroll, sé que estan acostumats a la gent però, tot i així, no m'agradaria ser qui trenqués tanta tranquil·litat. Alguns remuguen una mica i em miren de reüll però sense moure una sola ploma. Finalment s'assec en un banc sense respatller, sota l'ombra minsa d'una magnòlia a punt d'esclatar, amb les cames creuades sobre el banc. Respiro a fons i escolto. Als arbres que donen a la carretera encara no els ha arribat la primavera i no esmorteeixen el so del trànsit, però mica en mica el meu cervell l'aïlla fins que pràcticament ja no el sento. El mateix passa amb els crits de la mainada que corren i juguen. Trec Cien años de soledad de la bossa i busco la pàgina on hi ha el punt, l'obro i es queda esperant, a la falda, a ser llegit, mentre amb la mirada ressegueixo tot el que tinc al davant. Sento un tuit familiar i resto immòvil. L'estic sentint força aprop, molt diria jo. Lentament giro el cap i la veig a la magnòlia a menys de dos metres de mi. Una mallerenga carbonera. Me la miro no sé quanta estona, fins que se'n va a l'arbre de davant i llavors n'arriba una altra i se'n van plegades. Començo a llegir, tot maleïnt a la gent que es compra cacatues i que quan se n'afarta les deixen anar. Des del banc en veig dues, d'un verd llampant i cua llarga, que van d'un costat a l'altre del parc fent un soroll estrident i molest. Finalment m'endinso a Macondo i m'enfado amb Aureliano i recordo que quan el vaig llegir per primera vegada també m'hi vaig enfadar. Torno a escoltar un refilet a la meva esquerra. Damunt l'arbust, que fa de tanca del jardí, hi ha un rossinyol bord (almenys jo juraria que ho és). S'està una bona estona fent el reclam fins que s'endinsa a l'arbust i mentre continuo llegint el sento just darrera meu traginant entre branques.
I llegint, escoltant, mirant i somiant se'm passa volant el temps, fins que mandrosament endreço el llibre i enfilo el camí cap a la feina.