dimarts, 31 de març del 2009

immortalitat ...

Obro el correu i em trobo un mail de la Fundación Vicente Ferrer. Em fan memòria de que és un dels 3 finalistes de Català de l'any. També em recorden el seu estat delicat de salut. Fa dies que vaig seguint la seva evolució. Ahir deien que havia millorat una mica, tot i estar en una situació força complicada. Hi ha persones que no penses que s'hagin de morir mai. I Vicente Ferrer n'és una. Quan jo pugui anar a Anantapur ell segurament ja no hi serà, almenys físicament. Perquè una persona com ell ha de ser immortal per força.

13 ventades ...:

  1. admirable, un crack d'home al que és cert que se li porta molt temps reconeixent però, segurament, encara se'l reconeixerà molt més quan no hi sigui

    ResponElimina
  2. Grácies bonica!!
    Passeu bona setmana per aqui!!

    Ah acabo d'adonar-me del recull d'haikus... aixo encara em va gros.

    Menu maca ens veiem a la tornada.

    Abraçada forta forta

    t'e.....

    ResponElimina
  3. Referent el teu post,el dia que vaig asseventar-me del seu estat de salut amb vaig emocionar i tot.
    Tots marxarem i ens anyoraran pero a ell, ell es mes que el catala de l'any, no hi ha paraules per d'escriure una persona tant humana.

    Un petonarro guapa

    Bon dimarts

    ResponElimina
  4. Tens molta raó.

    Vicente Ferrer és un dels pocs que ens queden que va ajudar, i ajuda encara, als més desafavorits. Es mereix restar en el nostre record.

    Quan puguis -i si vols- passa pel nostre blog, que acabem de començar.

    Salut.

    ResponElimina
  5. i a més intenta que la mortalitat dels qui ajuda sigui un mortalitat digne!

    ResponElimina
  6. Òscar, per variar en aquest país sempre passa el mateix, el reconeixement oficial arriba tard. Fa 35 anys que és a Anantapur...
    Quan no hi sigui se'l trobarà a faltar.


    Zazpi! t'enyoraré :)
    Un gran home i un home bo.
    Una abraçadassa, guapa!! T'E!!


    Ben fet Jordi! em sembla que "hasta" endevinaria a qui ;P


    Va anar a ajudar sense imposar ben res, potser el seu èxit rau aquí Sanset i utnoa :)
    Benvinguts a nòmades i sí, ja passaré, ja, però perquè vull jeje ;*)


    A fer-los la vida digna Estrip, que encara té més mèrit.

    ResponElimina
  7. Allà on ha fet la seva obra de ben segur que serà recordat i admirat molt temps. Però de vegades les persones són poc conegudes a la seva pròpia terra, ja ho diuen, allò dels profetes. Jo he de reconèixer la meva ignorància fins fa pocs dies, quan vaig sentir la notícia a la tele, i vaig saber qui era aquest senyor. I no en sé massa, però sé que és injust que el facin català de l'any. Per què, perquè està delicat de salut i pot ser l'última oportunitat? I tots els anys que porta treballant, no s'ho mereixia? Ha de ser ara?? Que injustos són aquesta mena de premis...

    ResponElimina
  8. Ui Xexu, no va pas així la cosa. Vicente Ferrer es va posar malalt pràcticament quan ja era finalista, el 'concurs' aquest ja fa temps que volta. I sí, es mereix ser el català de l'any, almenys des del meu humil punt de vista; deixant de banda saluts i edats.
    :*)

    ResponElimina
  9. Estic d'acord amb tu que hi ha persones que sembla que no hagin de morir mai i aquesta n'és una.

    ResponElimina
  10. Un cop més he demostrat el meu desconeixement, però suposo que has entès que no volia dir que no se'l mereixés, però que potser es mereix molt més que això, i que no es fa del tot públic fins ara. Que tu, i força gent el coneguis, no vol dir que sigui una informació a l'abast de tothom. En canvi, estem perfectament informats del que fan els germans Gasol a la NBA a cada partit que juguen. M'entens, oi?

    ResponElimina
  11. Xexu! :)))!
    Doncs sí, t'entenc i tens raó, hi ha molta informació sobrera i n'hi ha que sempre falta... som així, val més vantar-se dels èxits esportius que no pas del fet d'ajudar una gent que no existeix ni pel seu propi país... i així ens va.
    Una abraçada!

    ResponElimina