Ahir vaig corroborar una cosa que ja sabia. No m'agrada el vent quan estic a dins i ell insisteix una i altra vegada a entrar per on sigui. M'agrada el vent quan volto per fora, quan travessa l'abric i s'escola pel jersei, quan m'enlaira els cabells, quan em sacseja i em fa arraulir un xic... M'agrada alçar el cap i rebre'l a la cara.
I ell no para. Udola hora rera hora. I el cap adolorit fa el que pot per no esclatar. I el genoll i el canell drets es queixen. Canvi de temps o potser més vent?
diumenge, 30 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
quan bufi surt doncs ;)
ResponEliminano puc pas nà a dormir a fora!!! quin freeeeeeeeed!!! :P
ResponElimina...i si vinc amb unes mantetes per acotxar-te i abrigar-te, bé?
ResponEliminavols dir que no trobaríem un racó on arrecerar-nos?
Una abraçada ben forta, follet.
Uns petonets dolços...
t'e
:o)***
udola com els llops quan és lluna plena!
ResponEliminaI al vent no li agrada trobar-te a tu empresonada per parets, estic segur que et busca i també prefereix arribar amb tota la força a la teva cara, i en gaudeix tant com fas tu.
ResponEliminadoncs a mi m'agrada veure'l quan estic a casa calentet, a fora se'm fica als ossos i em congela
ResponEliminaJo trobo que mirar el vent arresserat a casa també està prou bé, ara també comparteixo amb tu la sensació de llibertat, de no pertanyer a res quan sóc fora i em despentina. Quan passa això, mai puc vitar somriure i sentir-me feliç.
ResponEliminacom tot, sentir-lo directament, sense intermediaris, és el millor de tot :)
ResponEliminala remor del vent xiulant o colpejant la finestra m'inquieta, especialment de nit.
ResponEliminaEls udols, depén del moment, no em desagraden del tot.
ResponElimina