- Són dos coses molt importants en aquest món
- (...)
- Estimar i desitjar.
Conversa telefònica robada ahir a migdia al centre de Girona.
En l'impass realment curt entre les dues frases, vaig tenir temps de preguntar-me quines, si es referia als diners i la feina, potser. Deu ser que sóc materialista? Potser em vaig deixar influir (craso error) per l'aparença de la dona? Potser perquè jo estava pensant (cosa que sóc incapaç de recordar) en la feina? El cas és que sé que em va sorprendre, encara que només fos mínimament.
Estimar és bàsic. Desitjar ja no ho sé.
dimecres, 5 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Estimar és bàsic, i si va acompanyat de desig, segurament durarà més. Això si parlem de desig cap a la persona que estimes. No creus que és força necessari?
ResponEliminaJa sé que estic malalt, però com que vas dir que no n'havies trobat cap, he buscat un anagrama per 'Nòmades del vent', i mira què m'ha sortit:
Demà... volen dents! (ei, però no és cap amenaça, eh?) Espero que t'agradi, si vols en busco un altre de menys violent...
potser volien dir, estimar els diners i desitjar una piscina més grossa.
ResponEliminaPerò, esperem que no! o si!
però molt ben atrapades aquestes paraules...
Estimar és bàsic; desitjar també, o, com fem per desempallegar-nos de l´egoïsme?.
ResponEliminaDepèn de què entenguis per desitjar (i ja posats a dir, depèn de què entenguis per bàsic). Em sembla que depèn molt de què desitges i de com ho desitges.
ResponEliminaA saber si la dona anava beguda... no te'n pots fiar del que digui la gent, que gairebé mai és cert, i quan ho és, ho encerten de sort. Amunt i avall. Sempre fent i desfent per no caure. S'ha de dir de tot.
ResponEliminaEstimar és imprescindible, bàsicament perquè és intrínsec en l'ésser humà.
ResponEliminaDesitjar depèn de moltes coses i de tots els tipus de desigs que existeixen. Podem desitjar físicament, espiritualment, esgoïstament, apassionadament, sense esma... jo què sé. També hi ha els desitjos perillosos, aquells que has de demanar amb molt de compte, ja que et pots trobar que es compleixin... i a vegades es compleixen just quan ja no els desitges.
Desitjar pot ser terriblement perillós.
Del diccionari de l'enciclopèdia catalana:
desitjar
conjugació
[s. XIV; de desig]
[®envejar ] v tr 1 1 Ésser, algú, atret envers alguna cosa fins al punt de voler-la posseir o atènyer. Desitjava els honors i les riqueses.
2 esp Sentir desigs amorosos o sensuals.
Xexu! m'agrada, gràcies!!
ResponEliminaDemà, dolen vents! :P
i no et vas quedar amb les ganes de saber de què parlaven???
ResponEliminaEstimar és necessari, estem d'acord, i desitjar....Suposo que depèn. En tot cas és inevitable.
ResponEliminaÉs pot estimar sense desitjar?
L'amor no és una forma lírica del desitj?
Ahhhh... A aquestes hores ja desvariejo... És massa tard i no se ja si m'estimo o si desitjo anar-me'n a dormir ;-)
Petonot de bona nit, maca! ;*)
Has desgranat molt bé els diferents estats del desig. I permet-me que digui estats, més que no pas tipus, doncs, a mi em sembla que el desig és quelcom viu, canviant, ple de matisos, i fins i tot també interactiu (per més que aquesta no és del tot la paraula correcte).
ResponEliminaDesitjar pot ser terriblement perillós, cert; tant o més com ho pot ser qualsevol droga, sens dubte; però, com quan per exemple, és el sentiment inherent al moment més àlgid de l’estat d’enamorament, és quelcom que no ens podem deixar perdre. I llavors, potser sí que estimar i desitjar van del tot agafats de la mà.
Una abraçada.
Doncs no Deric, la veritat és que no... a vegades em sembla que sóc massa poc uriosa :P
ResponEliminaHome Buk, et puc respondre a la primera pregunta amb un rotund sí. Jo estimo a molta gent a qui no desitjo ;P
Hi ha nits que desitjo terriblement posar-me al llit, quines ganes de clapar!!!
Un petonàs, maco!!!
"em sembla que el desig és quelcom viu, canviant, ple de matisos, i fins i tot també interactiu"
Com l'amor Pensador, però sense ser el mateix :)
Totalment d'acord si el desig va agafat de la mà de l'enamorament i/o amor eròtic, d'això no en tinc cap dubte.
Una altra per a tu! Gràcies :*)
Penso que no ens podem estar d'estimar ni de desitjar. Algú pot dir realment que no desitja res? Inpossible!
ResponEliminaSempre tan interessants les converses robades. Estimar és molt important, dessitjar pot ser el que faci moure-ho tot ;)
ResponEliminaLes dues són ben bàsiques. Però només una és inevitable.
ResponElimina