Inici: Collada de Bracons - 1.132m.Puig de Tossell - 1.434m.
Puigsacalm - 1.515m.
Puig dels Llops - 1.486m.
Avui m'he empapat de bosc i muntanya. He gaudit d'un paisatge meravellós des del millor mirador que hi ha entre la Garrotxa i Osona, el Puigsacalm. Només donant una volta he posat els ulls al Canigó, al Puig de la Força de Tavertet, Montserrat i Pedraforca. La boira no ens ha permès de veure la Plana de Vic ni el Golf de Roses. Hem pogut comptar els volcans que embolcallen Olot. M'ho he passat teta caminant amb els peus coberts de fullaraca... i més coses que podria dir... però millor que us parlin algunes de les imatges, amb les que he intentat capturar la bellesa sense acabar-ho d'aconseguir.
bonica excursió, plogui, nevi o hi hagi boira voltar per aquests boscos sempre es una bona experiència!
ResponEliminaInyu...
ResponEliminaHas fet unes fotos magnífiques...
Plenes del sentiment que tenies quan les has fet.
Es nota tot el que has fruït...
Una excursioneta bonica, bonica...
Un cistell de petonets dolços i boscans.
T'e!
:o)*********
Doncs per no capturar la bellesa, déu n'hi do. Com devia ser vist amb ulls propis!
ResponEliminaQuin bon bocí de paradís!
ResponEliminaJa diuen ja, que una imatge val més que mil paraules!
ResponEliminaUnes fotos precioses!
Estrip,
ResponEliminasobretot quan feia massa anys que no hi posava els peus i malgrat això encara recordava més d'una roca i d'un arbre. És un mirador espectacular el Puigsacalm. Llàstima que no es pugui disfrutar amb tranquil·litat, perquè un diumenge al matí hi ronda més gent que a la Rambla de Girona, i n'hi ha que només se saben comunicar amb crits. Però no es pot tenir tot, ja se sap. Per la pròxima hi vaig un dia entre setmana.
Poeta,
bé, quan feia les fotos estava bavejant jejeje. Moltes gràcies, amoret.
M'ho he passat molt bé, tot i queixar-me més que un merengue :P
Petonassos i abraçades! :*********
Xexu,
el mèrit és del paisatge... vist en directe és espaterrant!!!!
Jeroni,
i no ho has vist tot, perquè el conjunt, el tot, és una meravella.
Eli,
moltes gràcies. I és que és difícil expressar-ho en paraules, molt difícil.
Uauuuuh! Ja ho crec que ho has aconseguit! Quina passada de fotos. Aix, ja m'has fet venir ganes de fer una escapada a la muntanya!
ResponEliminaUn petonot ben fort, maca!
Doncs res Buk, a calçar-se les xiruques i au, cap amunt!!
ResponEliminaGràcies :)
Un petonàs, maquíssim!
Jo em vaig empapar dissabte, de camins entre arbres i mar...
ResponEliminael bosc a la tardor és d'una bellesa màgica
ResponEliminaJa ho he vsit Zel, un passeig preciós!! :*)
ResponEliminaLa tardor és un espectacle digne de ser contemplat Deric ;)