... el post anterior no té res a veure amb l'apassionant món de la parella que no tinc.
Ni tampoc amb relacions sentimentals.
Ni coses d'aquestes...
No hi ha cap cor trencat.
No hi ha cap pena amorosa.
Ni enamoraments frustrats, que no hi fossin abans, clar.
Més que res per si hi havia algún dubte.
I sí...
continuo pensant que avui no és un bon dia.
M'encantaria poder-lo borrar.
I gràcies...
per ser-hi.
Per fer-me riure.
Per animar-me.
Per tenir-me paciència.
Per tot, vaja.
.
dijous, 19 de juliol del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
ja sé que no és cap consol elur, però de vegades, algunes vegades... tots sentim la impotència. I alguns també plorem.
ResponEliminapetonets i llepadetes salades!
Mil gràcies Gatot, ara m'has fet somriure. Porto tot el dia pensant, sort que tinc un gat :)
ResponEliminaMagarrufes vàries i una rascadeta sota la barba :******
Gràcies :)
Va, un quart de dotze... ja nomès has d'aguantar quaranta-cinc minuts més.
ResponEliminagràcies dErsu_... a aquesta hora ja dormia.
ResponEliminaun petó!
No podràs esborrar-ho, així que no t'hi capfiquis. Treu-ne el màxim profit de l'experiència i llestos. De tot se n'aprèn, fins i tot de les coses dolentes.
ResponElimina:)****
Ho sé Pd40, ho sé.
ResponElimina(tinc la sensació de que t'ho dic molt sovint això, jeje)
Moltes gràcies.
:)********
Tot el que ens passa es fa més forts, senyoreta!!
ResponEliminaÀnims, que ja està aquí el cap de setmana, dona!!! Mira les fotos que has posat més amunt ... només per poder veure això ja val la pena moltes coses!!!
Un petó i bon finde!
Ens la llegim la setmana que ve!!!
Ciao ciao!