diumenge, 22 de juliol del 2007

certesa ...

I un dia arriben els somnis.
T'imagines en una vida totalment diferent.
Una vida que mai ha estat inimaginable.
Penses en el futur i et veus feliç.
Somnies que has trobar el lloc adequat per quedar-t'hi.

Però fer volar coloms mai ha estat lo teu.
I somnies sempre mantenint un peu a terra.
Quan no ho fas tenint-los-hi tots dos.
Vols volar i no t'agraden les altures.
Vols nedar i tens por d'ofegar-te.
I malgrat tot, somnies.
I esperes el que no es pot esperar.

Les contradiccions lluiten
i intentes mantenir l'equilibri per no perdre la guerra.
Ja has perdut massa batalles.
Similituts que no t'agraden.
Records que creies oblidats.

I tot d'una, la certesa.
Quan ja no l'esperes.
Quan ja creies que tornaries a perdre't
en el laberint de sempre,
totalment desconegut.

Certesa de que tu ets el teu punt de partida
i el punt de trobada.
Que el futur no l'has de somniar,
l'has de crear.
I que no has d'esperar res.
Mai.






...

9 ventades ...:

  1. Volar, imaginar, fer, sentir...una cançó preciosa.

    Petons princesa!!!!!!!

    ResponElimina
  2. al final em creuré el que vaig intuir, elur. Pot ser que tinguem atacs de telepatia?

    Aprenent cada dia coses noves...

    petons i llepades ronronejants!

    ResponElimina
  3. moltes gràcies Jo mateixa :)
    Un petonàs enooooooooooorme!!!
    :*******



    Potser Gatot, potser...
    Acabo de llegir el teu bloc i també m'has sorprès :)
    Vols una altra coincidència? al teu poble és festa major i al meu també. Sant Jaume ;)

    Aprenent coses noves i sobretot recordant les ja apreses...

    Un petonàs i un marramiau d'aquells de reconeixement, roncs i tan agradables ;*)

    ResponElimina
  4. Tot està per fer. Cada passa, cada gest, cada cosa que facis tindrà un perquè l'hauràs decidit tu mateixa. Tu i només tu.
    Preciós el post. Una abraçada!

    ResponElimina
  5. que els records no ens siguin feixucs, elur. És un desig per tots dos.

    Bona festa major! (les estones que la poguem gaudir)

    ResponElimina
  6. Sempre he procurat que fos així Laia, sempre. Jo decideixo per mi. Les decisons poden ser encertades o no, però els errors són meus.
    Potser sonarà egoista, però vaig aprendre que si jo no miro per mi, no ho farà ningú, i que m'haig de tractar bé i que haig de ser la meva millor amiga... uis... avui estic inspirada, jejeje.
    Un petó, maca :*



    Igualment Gatot, gràcies maco :*

    Bona festa major per tu també!!
    (mira, avui me sembla que me n'aniré a ballar country)

    ResponElimina
  7. trempada! m'agrada llegir-te així!

    un petonàs enooooorme enorme!!!!

    ResponElimina
  8. Tu mateixa t'ho has dit, ets el teu punt de partida per ser feliç.
    M'ha agradat molt llegir-te aquest post.

    :)****

    ResponElimina
  9. Su*!!!!!!!!!!!!!!
    gràcies maca!! saps aquell moment en que s'encén una bombeta? en que ho veus tot clar? doncs això ;)
    Un petonàs i una abraçada ben forta!



    Doncs sí Pd40. I haig de procurar no oblidar-me'n, mai.
    Gràcies maco! :)***********
    Boooooooooon dia!!! ;)

    ResponElimina